Destacados
Punto de vista
La lógica política se impone
Toni Francés gobernará con tranquilidad en un salón de plenos marcado por una fragmentación nunca vista en Alcoy
Si algo nos dejan claro los resultados electorales de las municipales en Alcoy es que en política la lógica se impone y hay poco espacio para los milagros. Toni Francés gobernará con tranquilidad tras obtener doce concejales en medio de un salón de plenos marcado por una fragmentación nunca vista en esta ciudad. El alcalde […]
Punto de vista
Lo innombrable
Unas líneas sobre el eterno debate sobre la duración de las Entradas de Moros y Cristianos de Alcoy
Foto: Paco Grau
Es uno de esos temas de los que habla toda la gente, pero que nunca salen en los periódicos, ni en las radios, ni en las teles. Una vez acabadas las Fiestas, miles de alcoyanos se hacen unos a otros las mismas preguntas: ¿son demasiado largas las Entradas de Moros y Cristianos?,
Punto de vista
Les dones de la festa d’Alcoi en números
Analitzem el nombre de dones en la festa d’Alcoi, assenyalem com estan canviant les coses en estes festes tradicionals per mostrar que encara queda molt de camí per arribar a la igualtat
Foto: Paco Grau
Pels volts del 23 d’abril se celebren les festes d’Alcoi, declarades d’interés turístic internacional, que estan modificant-se lentament per admetre la participació de les dones. Una de les bones notícies és que unes 33 dones han fet esquadra enguany, això suposa un 5,8 % del total de persones que han gaudit d’eixa formació. L’esquadra és una […]
Punto de vista
Tesón de hierro
Un article que intenta respondre a una qüestió que preocupa a la ciutadania: Per a què vol la Policia un altre himne si ja en tenia un?
Pep Jordà, 6/11/2016

Tot i que sona a acció de forces a les quals estan sotmesos tirants de ponts com el de Fernando Reig  -ara que tenim recent el tema- en realitat no té res a veure. Tesón de hierro és el títol de la lletra del que aviat serà el nou himne de la Policia Nacional. Que ¿per què s’han de malbaratar en temps de carestia diners dels contribuents en la lletra d’un himne? Que ¿per a què vol la Policia un altre himne si ja en tenia un?

Doncs perquè l’anterior, de 1948, s’havia quedat un poc desfasat i prou ranci: ‘Somos los Cruzados de España Inmortal’ (Cruzados no de la filà sinó de la Creuada). Estava ple d’oxímorons: ‘con armas de guerra velando la paz’. Tenia un punt fatxenda ‘Juramos altivos con fe veterana i un tonet desafiant ‘Ni me alegra el saberme temido / ni me asusta el encono feroz’ que, en general, recordava més les maneres d’un macarra que les d’un institut armat de naturalesa civil.

A banda de que segurament vulnerava la propietat intel·lectual dels autors (bascos, per cert) de l’himne falangista ‘Cara al sol’ amb el vers ‘al guardar el orden de cara a los vientos’. I dels suíssos en general, i d’Alexandre Dumas en particular, amb el de ‘Todos para uno, uno para todos’. Es per això que la Direcció de la Policia va decidir celebrar un concurs, on van participar més de 400 candidats, en el que va resultar guanyador, i premiat amb 10.000 € en efectiu, el conegut (o potser no tant) baríton i compositor José Manuel Conde amb l’esmentat ‘Tesón’.

Un text que, com es lògic, acompleix totes les bases del concurs. Està escrit en espanyol (Solo contendrá lengua española) Qui diu espanyola diu castellana. Clar. S’imaginen la cara del ministre Fernández Diaz cantant-lo en gallec: O meu corazón non coñece o desanimo; o en basc: Polizia Nazionala / burdin determinazio fundazioak antolatzen?  

‘Es original e inédito, de fácil entonación y adecuado para ser cantado a capela’. De fet tots els himnes, llevat de  l’espanyol, ho son si els treus l’acompanyament musical. I a més ‘resalta los principios, valores, código ético, ciencia y tecnología, historia, así como la dedicación y sacrificio de sus miembros en pos del servicio público’.

De fet ressaltar potser ressalta massa, ja que de les 162 paraules que formen la lletra de l’himne un 10% son adjectius (luz serena, pecho firme, labor tenaz, etc.) col·locats més que a la manera de Pla – que rotllava una cigarreta abans de posar-ne un – a la de Baroja qui, segons el propi Josep Pla, els deixava caure ‘como un burro soltando pedos’.  També un grapat de comparacions que semblen escrites per tonadilleres (como un rio la pasión / como brisa que acaricia / como horizonte y compañera). I un fum de paraules majors (Ley, Justicia, Derecho, Paz, Libertad, Ciudadano, Bandera y Razón) que donarien per celebrar un any de seminaris sobre Filosofia, Ètica y Valors Humans però que l’autor solta sense aportar cap aclariment, la qual cosa acaba creant confusió.

A quina templanza es refereix quan diu: brilla en mis ojos luz serena de templanza? A moderació, sobrietat, harmonia i bona disposició o a duresa i elasticitat (per la porra). Quan parla de coraje de quina accepció de coraje parla? De la primera? Decisió, esforç d’ànim. O de la segona? Irritació, ira. I en qualsevol cas, siga la que siga, com pot acariciar el coraje com la brisa? No serà més paregut a un huracà?

I què vol dir això de: aura de júbilo cautiva mi semblante? Que de cas el poeta no ha vist mai la cara d’un policia en acte de servei? I si l’ha vista en quin moment ha apreciat eixa viva alegria que es manifesta amb signes exteriors? I el vers visto de España su Bandera no sona raro? No recorda a Sonia Monroy en la gala dels Oscars 2015, al posado d’Ana Obregon en pilota picada o a Tita Cervera en la portada de l’Interviu?

Per no parlar de: la Razón como horizonte y compañera? A quina raó es referirà l’autor? A la de la justícia i equitat? A la d’Estat? A la que sovint es perd? A la de discórrer? A l’aritmètica? A l’harmònica? Al periòdic? A les raons socials? O a la razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón enflaquece, de la que parlava Cervantes?  

La qüestió és que amb tant d’adjectiu, tanta ampul·lositat, tant d’orgull tant d’honor i tanta pàtria i tanta punyeta el lector (l’oient) perd el fil del l’argument i es queda sense saber com anava això de la ciència, la tecnologia i la dedicació. I no pot evitar la neguitosa sensació de que per  aquest viatge no feien falta ni 10.000 euros ni tantes alforges.

Si el que volia l’institut armat era transmetre al ciutadà la idea de servei públic (en singular, que en plural sona a una altra cosa) allunyat d’aquell antic paper de força repressora de l’estat, ja tenia el primer vers de la ‘Cançó en i’ de Pi de la Serra, que es molt senzill i s’entén tot: ‘La policia està al servei dels ciutadans’. I si el que volia transmetre era una altra cosa sempre els quedava la opció dels versos següents: ‘la servilia està al ciutei dels piutadans, la servilia està al servei dels polimans, la lipocia està al versei dels taciudans, la lipocia està al versei dels taciudans o l’oligarquia… 1,2,3 salta pagès que no ha estat res!

 

1535753_1010109385697658_112053135_n

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario