Destacados
Punto de vista
La “a-Radio”
Per a mi, és tot un honor que el destí m’haja portat a poder parlar per aquell transistor que la meua iaia portava incrustat en l’orella
De Siutat a la “a-Radio”. La meua iaia Carmen va faltar quan jo tenia 12 anys, però no sé perquè recorde moltes coses d’ella i mira que tinc mala memòria. Una d’elles era que anava tota vestida de negre. Crec que la pobra es va passar uns vint anys, o més, guardant-li “luto” al seu […]
Punto de vista
El valor de Nuria Martínez
La primera festera alcoyana deja la Fiesta tras jugar un papel fundamental en la apertura del debate sobre la participación femenina
La festera se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran en 1997 los Moros y Cristianos de Alcoy
Esta es una historia de valentía cívica. En 1997, una mujer debía armarse de mucho (muchísimo) valor para ponerse un traje de Alcodiano y hacer el recorrido de la Entrada con su filà. Nuria Martínez abrió el camino en solitario y se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran por entonces […]
Punto de vista
Punt final
Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…
FOTO: Juani Ruz
La meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat. Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics […]
Punto de vista
Trilogia americana (III): Oportunitats inesperades
Des de fa alguns anys no deixe de pensar que, entre tots, hem deixat que la llengua de Shakespeare haja perdut el seu tret fonamental: ser una eina de comunicació
Guillermo Pérez, 25/04/2016

Alguns el consideren un mur; altres pensen que pot obrir portes. Les persones més pràctiques diran que pot donar punts en les oposicions a funcionari públic. Els pares i mares veuen en ell la paraula futur. Els col·legis, un signe de prestigi, un reclam i, per què no dir-ho, una forma d’augmentar els seus ingressos.

Parle de l’anglès i de la bombolla que s’ha creat al seu voltant. Des de fa alguns anys no deixe de pensar que, entre tots, hem deixat que la llengua de Shakespeare haja perdut el seu tret fonamental: ser una eina de comunicació.

La forma d’ensenyar anglès a les institucions educatives donaria per a escriure molts llibres agres, plens de d’arguments propis de conversa de barra de bar, eixe lloc on tots hem tractat de canviar el món. Per resumir-ho, podem identificar, segons el meu parèixer, un problema: l’absència de protagonisme de l’element pràctic, com per exemple l’expressió oral.

Fa uns anys, el meu domini de l’anglès anava fent camí, amb bones perspectives i un problema no gens fàcil de solucionar: la falta de fluïdesa a l’hora de parlar. Em vaig adonar que, en realitat, mai havia tingut una conversa real. Sí, parlava a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI), però tot era massa preparat i artificial, com si estiguérem en un laboratori apartats del món real.

En 2012 em vaig trobar, quasi de sobte, amb una oportunitat inesperada. A l’edifici de l’EOI vaig trobar un tríptic que em va cridar l’atenció: l’església baptista Monte Sión d’Alcoi organitzava una escola d’estiu d’immersió lingüística en anglès amb professors i professores provinents dels Estats Units. Els organitzadors buscaven famílies que acolliren als americans i jo vaig veure una forma de millorar el meu anglès parlat. Com diuen els moderns, era una situació de winwin on tots guanyàvem.

Vam contactar amb els organitzadors i ens assignaren un xic d’un poblet d’Indiana, un tal Nick que vindria com a professor d’esports. No vaig tardar en adonar-me que esta experiència –totalment vinculada amb un interès personal– es transformà en una cosa molt diferent. L’anglès fluïa com mai, sí, però a banda vaig aconseguir una amistat transatlàntica per a tota la vida. Fins i tot vaig tindre l’ocasió de visitar els Estats Units durant un mes.

Per la seua banda, Nick va estar dos voltes a Alcoi, al 2012 i 2014. No entraré en massa detalls, perquè tampoc vull fer un retrat costumista. Sí que comentaré, però, alguns aspectes familiars a tots els que hem viatjat a un país estranger: segons em conta Nick, es va quedar meravellat amb la gent que va conèixer i la seua hospitalitat. Com es pot comprovar, els tòpics no entenen de països o llengües. Això no vol dir, clar està, que no siga sincer. Pel que fa al menjar, he de dir que a la meua família era la principal preocupació, però en este sentit van tenir molta sort. Va conèixer les excel·lències de la cuina alcoiana, i encara recorda alguns plats com els garibaldinos, el morro o les bajoques farcides. Això sí, no li parleu de la sang. So disgusting, que diu ell. L’entorn també ens marca als viatges. Per moltes fotografies que fem, sempre és molt millor el record que ens queda. Jo, per exemple, no puc oblidar-me de les planícies d’Indiana. Nick em comenta que les muntanyes d’ací no les trobarà enlloc.

Tot va sorgir per una excusa interessada amb l’anglès de protagonista. Al final, em vaig emportar, a banda de la millora en la meua fluïdesa, tot un seguit d’experiències vitals –les meues i les seues– que em van canviar per a sempre des del moment que vaig humanitzar l’aprenentatge d’eixe mur de que parlàvem al principi.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario