Destacados
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (y 23): balance de daños personales
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
En las películas de guerra, cuando un acorazado recibe el impacto de un torpedo enemigo, el capitán del barco se dirige inmediatamente al primer oficial para pedirle que haga un balance de daños. Entre humaredas, explosiones y gemidos de la marinería herida, se hace una rápida evaluación de la situación de la nave, para ver […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes […]
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (21): la apexinamenta general que nos invade
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Conozco un tipo que estaba en la terraza de un bar, que intentó beberse un tercio de Mahou sin quitarse la mascarilla y que acabó perdido de cerveza. Hay fumadores que han quemado una buena cantidad de guantes de látex mientras intentaban encenderse un cigarro. Y se han dado casos de brillantes economistas que tardan […]
Punto de vista
¿Tropecé de nuevo con la misma piedra?
Un article sobre els presentadors de Tómbola i Carta Blanca, el nou model de televisió valenciana i la tornada d’una cançó de Julio Iglesias
Pep Jordà, 25/02/2016

L’altre dia ens va sorprendre, i en alguns casos trasbalsar, la noticia de que el Grup Socialista de les Corts Valencianes haguera demanat la compareixença davant la Comissió Parlamentaria (l’òrgan que ha de dissenyar la futura ràdio i televisió pública) de Ximo Rovira i Josep Ramón Lluch. Tothom dempeus. 

Per a qui no estiga familiaritzat amb els noms direm que tots dos són uns monstres de la comunicació, amb un currículum que tomba de cul i amb més d’un quart de segle d’experiència presentant i produint programes. Alguns dels quals han passat a la història de la desapareguda televisió publica valenciana. Pública no en l’accepció de notòria, manifesta  o pertanyent a la comunitat, sinó més bé en el sentit bíblic que l’evangeli aplica a Maria Magdalena.

Programes com Tómbola, Carta Blanca o Parle vosté, calle vosté que no només van suposar un èxit de públic (dins dels paràmetres d’audiència en que es movia la cadena) sinó que van descobrir personatges eixerits com el Pare Apeles, Jesus Mariñas, Karmele Marchante o Bienvenida Pérez i, sobretot, van convertir Canal 9 en pionera d’un nou format televisiu: la telebasura.

Tant d’avantatge necessariament va portar aparellada una contrapartida. Una no, dos. La primera va ser la imatge que aquests programes van transmetre dels valencians. Una imatge grollera i destrellatada més pròxima a Francisco i l’aeroport de Castelló que a la doctora Ana Lluch o a l’escriptor Martí Dominguez, que és el que més ens haguera convingut a tots. L’altra és que  costaven una pasta gansa. Entre 1997 y 2004 la productora de Tómbola es va tirar al sac 32 milions d’euros (5.324.352.000 de pessetes de diners públics) que van contribuir al deute astronòmic que va provocar la mort de la televisió.

Arribats a aquest punt resulta necessari i forçós plantejar una sèrie de preguntes. La primera ¿Per què collons ha sol·licitat la comissió parlamentaria la presència d’aquests dos professionals? ¿Per demanar-los consell? ¿Per aprofitar la experiència que tenen fent una televisió sostenible, vertebradora, en valencià, amb vocació de servei públic, que aposta per l’educació i la cultura? ¿O, potser perquè els expliquem com NO s’hauria de ser? ¿No hi havia cap altre assessor disponible entre els centenars d’acomiadats de Canal 9? ¿Se’ls haurà passat pel cap fer amb ells el que popularment es coneix com un Lola Johnson (una sinistra maniobra política que consisteix en promocionar algun presentador pocatraça des de l’inframón dels programes nefastos i nefands al l’Olimp de la Conselleria de Cultura, passant per la direcció de la RTVV)? ¿ Demanaran l’opinió de Santiago Calatrava  per  fer noves obres que situen Valencia en el mapa?

¿Que no se n’adonen els socialistes que convocar a aquestes persones, si més no, fa mal efecte i provoca inquietud i nerviosisme entre els votants? ¿No saben que malgrat els anys que han passat, i els centenars d’euros invertits en medicaments i psiquiatres, alguns encara no hem aconseguit oblidar aquells espais vulgars i barroers? ¿Que no comprenen que a partir d’ara, malgrat que ho intentem amb totes les forces, no ens podrem treure del cap la sensació de que per aquest viatge no feien falta tantes alforges? Ni la tornada d’aquella cançó de Julio Iglesias: Tropecé de nuevo y con la misma piedra / en cuestión de amores nunca aprenderé /  yo que había jurado no jugar con ella / tropecé de nuevo y con el mismo pie.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario