Destacados
Punto de vista
Eixos penjats que escriuen
...tots aquests que no paren de xerrar, els uns amb els altres, sense fer-se cap fotografia ni consultar el telèfon, que són, que pretenen, què hi fan, en aquest món?
Acabe d’arribar d’un viatge que m’ha dut a L’Ametlla de Mar, una deliciosa localitat de les Terres de l’Ebre, al Principat. Allí ens vam aplegar un bon grapat de professionals i aficionats a l’escriptura per presentar-hi un llibre de relats de creació col·lectiva, el títol del qual en recomana la lectura a la vora del […]
Punto de vista
En torno a los peligros del Síndrome del Sumby
Los alcoyanos hemos convertido la nostalgia personal en un instrumento de análisis de la realidad social y económica de nuestra ciudad
Cualquier alcoyano con más de 60 años en las costillas recuerda el maravilloso diseño de la botella de Sumby: un refresco estrictamente local, que forma parte de nuestro patrimonio sentimental y cuya memoria es idolatrada por muchos paisanos, que creen que la llegada de la Fanta y de la Coca Cola fue el primer capítulo […]
Punto de vista
Locutor
Temps era temps, quan encara existien els dinosaures, que hi havia un conegut locutor de ràdio que estava en contra de la igualtat en la festa. Aquell locutor va dir, a través de les ones, que si un dia en la seua filà entrava una dona ell es posaria una falda prisada. Com diria el […]
Punto de vista
¿Tropecé de nuevo con la misma piedra?
Un article sobre els presentadors de Tómbola i Carta Blanca, el nou model de televisió valenciana i la tornada d’una cançó de Julio Iglesias
Pep Jordà, 25/02/2016

L’altre dia ens va sorprendre, i en alguns casos trasbalsar, la noticia de que el Grup Socialista de les Corts Valencianes haguera demanat la compareixença davant la Comissió Parlamentaria (l’òrgan que ha de dissenyar la futura ràdio i televisió pública) de Ximo Rovira i Josep Ramón Lluch. Tothom dempeus. 

Per a qui no estiga familiaritzat amb els noms direm que tots dos són uns monstres de la comunicació, amb un currículum que tomba de cul i amb més d’un quart de segle d’experiència presentant i produint programes. Alguns dels quals han passat a la història de la desapareguda televisió publica valenciana. Pública no en l’accepció de notòria, manifesta  o pertanyent a la comunitat, sinó més bé en el sentit bíblic que l’evangeli aplica a Maria Magdalena.

Programes com Tómbola, Carta Blanca o Parle vosté, calle vosté que no només van suposar un èxit de públic (dins dels paràmetres d’audiència en que es movia la cadena) sinó que van descobrir personatges eixerits com el Pare Apeles, Jesus Mariñas, Karmele Marchante o Bienvenida Pérez i, sobretot, van convertir Canal 9 en pionera d’un nou format televisiu: la telebasura.

Tant d’avantatge necessariament va portar aparellada una contrapartida. Una no, dos. La primera va ser la imatge que aquests programes van transmetre dels valencians. Una imatge grollera i destrellatada més pròxima a Francisco i l’aeroport de Castelló que a la doctora Ana Lluch o a l’escriptor Martí Dominguez, que és el que més ens haguera convingut a tots. L’altra és que  costaven una pasta gansa. Entre 1997 y 2004 la productora de Tómbola es va tirar al sac 32 milions d’euros (5.324.352.000 de pessetes de diners públics) que van contribuir al deute astronòmic que va provocar la mort de la televisió.

Arribats a aquest punt resulta necessari i forçós plantejar una sèrie de preguntes. La primera ¿Per què collons ha sol·licitat la comissió parlamentaria la presència d’aquests dos professionals? ¿Per demanar-los consell? ¿Per aprofitar la experiència que tenen fent una televisió sostenible, vertebradora, en valencià, amb vocació de servei públic, que aposta per l’educació i la cultura? ¿O, potser perquè els expliquem com NO s’hauria de ser? ¿No hi havia cap altre assessor disponible entre els centenars d’acomiadats de Canal 9? ¿Se’ls haurà passat pel cap fer amb ells el que popularment es coneix com un Lola Johnson (una sinistra maniobra política que consisteix en promocionar algun presentador pocatraça des de l’inframón dels programes nefastos i nefands al l’Olimp de la Conselleria de Cultura, passant per la direcció de la RTVV)? ¿ Demanaran l’opinió de Santiago Calatrava  per  fer noves obres que situen Valencia en el mapa?

¿Que no se n’adonen els socialistes que convocar a aquestes persones, si més no, fa mal efecte i provoca inquietud i nerviosisme entre els votants? ¿No saben que malgrat els anys que han passat, i els centenars d’euros invertits en medicaments i psiquiatres, alguns encara no hem aconseguit oblidar aquells espais vulgars i barroers? ¿Que no comprenen que a partir d’ara, malgrat que ho intentem amb totes les forces, no ens podrem treure del cap la sensació de que per aquest viatge no feien falta tantes alforges? Ni la tornada d’aquella cançó de Julio Iglesias: Tropecé de nuevo y con la misma piedra / en cuestión de amores nunca aprenderé /  yo que había jurado no jugar con ella / tropecé de nuevo y con el mismo pie.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario