Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
Una carxofa de Benicarló
Una reflexió fora de temps sobre la Copa del Rei, el himne, les xiulades, les prohibicions i les carxofes de Benicarló
Pep Jordà, 11/06/2015

No hi ha cosa més lletja al món que xiular un himne. Més encara si és tracta del propi (o del que figura al DNI). Això indigna més que posar-li un impost al sol o saber que -segons l’UNICEF- a l’Espanya del miracle econòmic dos milions de xiquets pateixen fam i un 27,5% viuen al llindar de la pobresa.

No es estrany que haja hagut de vindre gent de fora  -com Cruyff- a recordar-nos que  ‘Pitar el himno nacional es un desgracia y un falta de respeto. Y que, en un momento dado, al que actúa de este manera le falta una tornillo en el cabesa’. Completament d’acord. Només una cosa. Ell és ciutadà holandès. Probablement si nosaltres rebérem el mateix tracte del govern espanyol (i de les seues institucions satèl·lits) que el que ell rep del seu govern, també mantindríem un respectuós silenci. Però no és el cas.

O de casa, com Rafael Hernando, portaveu del PP al congrés i paradigma de la bona educació, que va titllar -sense acritud-  els 95.000 xiuliters de la Copa del Rei  de malalts, intolerants, ofensius i energúmens. Energúmens no sabem per quina de les dues accepcions, si per la d’endimoniats o per la de bojos furiosos. Probablement per la primera ja que, a banda de la xiulada, no es va apreciar cap comportament violent a l’estadi. I a més – com tots sabeu – per als populars qualsevol nacionalisme que no siga l’espanyol és com un dimoni amb banyes. A no ser que necessiten els seus vots per a governar.

Hernando també es va vore obligat a amenaçar-nos amb la possibilitat que es produïsca una ‘reforma legal que acabe con este tipo de intolerancia’. Confirmant que el govern cada volta més s’assembla a aquells xiquets repel·lents de la infantesa que canviaven les regles del joc conforme transcorria el partit i que quan els contrariaves se n’anaven a casa emportant-se la piloteta.

Algú podrà pensar que això es perquè tenim un govern trist que l’únic que vol és censurar, prohibir i donar-nos mala vida als ciutadans. I que potser després de les xiulades a l’himne la cosa no pararà ací i continuaran amb més prohibicions. Per exemple, la dels polos amb bandera espanyola al coll per evitar que la seborrea dels propietaris ompli de caspa l’ensenya nacional. O la de portar monedes soltes a la butxaques laterals dels pantalons degut al elevat risc que la efígie de l’euro fregue la zona genital del portador. La qual cosa seria com passar-se –simbòlicament- al rei pel folro dels collons.

També caldria preguntar-se -com ha fet Xavi Hernández- si, a banda de condemnar la xiulada, al govern se li ha passat pel cap preguntar-se el perquè de tot plegat. Es a dir: ¿serà capaç per una volta de mirar no el dit que assenyala sinó el que assenyala el dit? No és una tasca fàcil. Hi ha poques criatures baix la capa del cel que en veure un dit miren cap a on assenyala i no al propi dit. De fet només els dofins, determinades espècies de simis i alguns essers humans, la majoria d’ells sense responsabilitats a l’actual executiu.

Per acabar una reflexió. Com al govern popular, a banda de les xiulades a l’himne, tampoc li agraden els escratxos, ni les cassolades, ni les lletjors que alguns estudiants li han dedicat al ministre Wert, ni les marees blanques, ni els iaios flautes, ni les plataformes ciutadanes, ni les samarretes reivindicatives, ni les manifestacions, de fet l’única forma de protesta que admeten és el vot a les urnes (sempre que isca el resultat que ells tenien previst) ¿seria exagerat pensar que el problema no és que no li agrade una determinada forma de protesta sinó que el que no li agrada és que es proteste contra ell, entre d’altres coses, perquè té el mateix tarannà democràtic que una carxofa de Benicarló?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Xavier says:

    Un article excel·lent! Gràcies!

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario