Destacados
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (y 23): balance de daños personales
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
En las películas de guerra, cuando un acorazado recibe el impacto de un torpedo enemigo, el capitán del barco se dirige inmediatamente al primer oficial para pedirle que haga un balance de daños. Entre humaredas, explosiones y gemidos de la marinería herida, se hace una rápida evaluación de la situación de la nave, para ver […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes […]
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (21): la apexinamenta general que nos invade
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Conozco un tipo que estaba en la terraza de un bar, que intentó beberse un tercio de Mahou sin quitarse la mascarilla y que acabó perdido de cerveza. Hay fumadores que han quemado una buena cantidad de guantes de látex mientras intentaban encenderse un cigarro. Y se han dado casos de brillantes economistas que tardan […]
Punto de vista
Una reflexió necessària: trista societat la nostra
Una valoració de Sergi Silvestre Pérez sobre la polèmica visita de Fabra.

Des de Muro.

La passada setmana, la inauguració dels dos ponts nous d’Alcoi, va fer esclatar la polèmica en tots els sentits. De fet, aquesta estava servida abans de l’arribada del senyor Fabra amb la seua particular guàrdia pretoriana, i d’un control policial que malgrat no haver-lo presenciat, ens sembla més que subrealista per a una societat democràtica de l’Europa del segle XXI.

Uns fets, que són una mostra més de disbauxa egocèntrica d’uns quants, i els quals, ens evoquen en termes ideològics a situar aquells que governen l’Estat i la Generalitat no tan distants d’aquell règim autoritari del “cèlebre” personatge que inaugurava pantans. En aquest sentit, i no més lluny d’aquesta polèmica i d’una crispació evident, u percep els reflexos d’una pseudodemocràcia acaparada per neoliberals i pels mercats, com també, d’una societat en continu retrocés com a conseqüència d’uns “polítics”, tot i que no sé si seria el mot adient, que han deteriorat un terme tan digne com el de Política. Veuríem més adequats molts altres termes, abans que el de polític, per anomenar uns governants corruptes, mentiders i escurabosses com els que ens governen i s’apoderen quasi vitalíciament d’un escó, ja que si ens atenem al significat del terme política aquest és molt més digne; per no dir, que tots els ciutadans som polítics, animals polítics, segons l’expressió “zóon politikón” segellada per Aristòtil, ja que majoritàriament tots vivim en societat.

Que la notícia haja sigut les protestes, i el protagonista el Fabra, és més que trist. Que al pont del Viaducte – Zona Nord se l’haja arribat a batejar com al pont del “Moniato”, ho és encara més. Per què? Doncs, per una banda, perquè ens mostra entre d’altres aspectes, la poca salut democràtica de moltes de les nostres institucions i l’afany de protagonisme d’uns “moniatos” que al temps que ens priven de mitjans de comunicació i de llibertat d’expressió i informació, roben i menteixen la ciutadania amb una manipulació descarada. I per altra, i més rellevant si cap, perquè l’homenatjat i tots els valors que amb ell van implícits, van quedar relegats a un paper més que secundari, tot sent eclipsats i enterbolits alhora, per aquest trist espectacle del “molt honorable?” President de la Generalitat Valenciana i la seua camarilla, i pels crits lògics d’una ciutadania indignada amb raó, i que encara n’és poca.

Pensem, que els vertaders protagonistes en aquests actes deurien d’haver estat els valors i testimoni que en Francisco Aura Boronat representa com a supervivent i testimoni viu d’una de les majors aberracions fetes per la Humanitat, i més en un dia en el qual es commemorava les víctimes de l’Holocaust Nazi. El fet que un pont, és a dir, estructura d’unió entre dos extrems per salvar un obstacle, duga el nom d’en Francico Aura, hauria de significar molt més: un lloc de preservació de la memòria, que supose l’explicació al•legòrica de les dificultats intrínseques a la representació del mal radical que van suposar els extremismes (els feixismes i el nazisme, o fins i tot també l’estalinisme), i la constitució d’una memòria històrica amb un passat que no permet reconciliació, però si superació.

Fixem-nos que els valors que representa aquest home gran (tolerància, perdó, respecte, memòria, dignitat, honradesa…), i que no ha dubtat a compartir i aplicar en la seua llarga vida, són els d’un testimoni directe de la barbàrie viscuda a Mauthausen i duta a terme pel Nazisme. Mauthausen, Auschwitz, Gusen i molts altres, són fenòmens claus per comprendre la història del segle XX, que han esdevingut sinònims de límit. Així, com la historiografia ha apuntat diverses vegades, marquen el límit epistemològic, el límit estètic i el límit ètic – polític de la Modernitat. Són llocs on esdevé per primera vegada la pèrdua de la innocència d’una Humanitat que adquireix consciència tràgicament de si mateixa com a subjecte de drets. I alhora, són també els llocs de la memòria, quan la memòria no tan sols significa preservació, sinó deure moral, i on l’oblit equival a delit. Per aquest mateix motiu, ens indigna haver vist com a protagonistes indiscutibles d’aquests actes d’inauguració, als titulars de premsa, a “moniatos” com el Fabra, que de valors ètics, polítics i socials en tenen pocs. Una reflexió necessària, des de la nostra òptica particular, que hauria de fer-se tothom.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario