Destacados
Punto de vista
D’Alonso a Nadal o val més tard que…
Desconec el motiu, però en París no el volien gaire i sempre donaven suport al rival
Era la tarda del diumenge 3 de juliol de 2005. Tornàvem de la segona part d’un casament i feia molta calor: havia sigut als voltants de Saint Emilion, a l’església de Saint-Georges (és evident: als alcoians el destí ens acompanya), i, farcits de cerimònies, amistats, menjar, vi… i de parlar francés, de vegades amb persones […]
Punto de vista
La pesadilla del “pagar pa patir”
Si una frutería tratara a sus clientes como los trata un banco, se arruinaría en menos de una semana
Lionel Barrymore aplicándole las leyes de la banca moderna al pobre James Stewart en "¡Qué bello es vivir!"
Asuntos como la pandemia, la crisis económica, el problema catalán y el debate sobre la monarquía han desplazado de la actualidad un problema dramático, que afecta cada día a millones de españoles. En la calle flota como una verdad dolorosa e incontestable una situación que debería indignarnos a todos: desde hace unos años, los bancos […]
Punto de vista
El lleó, la bruixa i l’armari
Les Cròniques d’Insània 
El lleó  El Casal de Sant Jordi és una fera que ara està dormint, malauradament enguany no hem tingut festes i el futur és incert. Este període letàrgic el podem aprofitar per pensar amb calma la manera d’acollir a la festa totes les dones que ho desitgen. Ara que bona part de la societat assumeix […]
Punto de vista
V
MRC torna, després del parèntesi estival, amb una nova secció d'opinió setmanal anomenada 'El que passa compta'

La V és una lletra oberta, més oberta com més majúscula. No se sap si fou l’especial traçat urbanístic de Barcelona, amb el gran angle que formen els seus dos carrers principals, la Diagonal i la Gran Via, amb el vèrtex que els uneix a la Plaça de les Glòries, que inspirà els estrategs de l’Assemblea Nacional Catalana o la gràcil lletra que encapçala Via, Voluntat, Votar, Victòria i tantes d’altres igualment sonores la que, aprofitant la carambola geomètrica que propicià el cèlebre urbanista Ildefons Cerdà, concentrarà el gran espectacle d’enguany per a la Diada de l’11 de Setembre.

La demostració de la voluntat popular serà un dels plats forts de la via catalana cap a la independència i un punt d’inflexió i de pas endavant decisiu per a aquest projecte. En qualsevol cas, la V és una lletra simpàtica, sembla un paraigua en alegre subversió esperant una pluja que ja tarda massa (que ho diguen als soferts escolars del nostre país), una baldufa girant sobre el seu eix, una persona amb els braços oberts a punt per a l’abraçada cordial, l’equilibrista damunt la corda, una ballarina, un ocell volant, el delta d’un gran riu, la punta d’una fletxa que viatja al cor de la terra, un bellíssim Mont de Venus, la boca d’un volcà, un recipient per als somnis més nobles… Els partidaris de la immobilitat potser s’estimarien més una lletra amb els peus a terra, d’aparença més ferma, com la X o la M o fins i tot la A, però enlloc no està escrit que vida, voluntat, veure o viatge no obtinguen la seua força precisament de la seua inestabilitat, de la seua propensió al gir i la dansa. La V sempre és a punt per al vol, símbol universal de la llibertat i la plenitud. En el seu cos alat, a més, es concentren els misteris de la concavitat i la convexitat, el que va cap a dins i el que surt enfora, i això ben pocs ho poden dir. Hi conflueixen, per acabar-ho d’arreglar, dues línies que vénen de l’infinit per ajuntar-se en un punt concret i representar en l’espai la màgia de la confluència, de l’encontre i la solidaritat, de la unió de forces i voluntats, el dibuix d’un vector que en física serveix per descriure magnituds com la velocitat, l’acceleració i la força. Afegim a les seues qualitats el fet que siga un símbol tan llatí (en detriment de la pobra U), com una vela invertida que empeny el vaixell, veni, vidi, vici. I per reblar el clau: el so labiodental, fricatiu i sonor que representa ja només es pot pronunciar en català en algunes variants del valencià i del mallorquí, una motivació extra per participar activament en la gran festa de la V. I ara un grapat més de belles paraules que li deuen la vida pel cap: vicissitud, vastedat, vena, vacances, vi, voliaina, vorera, ventall, visió, valor, veu, vincle, verema, virtut, vòrtex, verticalitat, vetla, volva, vesprada, vent, volta, verdor, verb, vinya, vessant, vigia, vaivè, veritat… I, ai!, valencians!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario