Destacados
Punto de vista
“En nombre del Rey y por la autoridad que le confiere la Constitución”
El Supremo entierra definitivamente el proyecto Alcoinnova
FOTO: PACO GRAU
“En nombre del Rey y por la autoridad que le confiere la Constitución”. Con esta frase protocolaria y solemne encabeza el Supremo el texto del fallo judicial con el que se entierra de forma definitiva el proyecto de La Española para construir una gran área industrial y de servicios en la zona de La Canal.  […]
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (y 23): balance de daños personales
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
En las películas de guerra, cuando un acorazado recibe el impacto de un torpedo enemigo, el capitán del barco se dirige inmediatamente al primer oficial para pedirle que haga un balance de daños. Entre humaredas, explosiones y gemidos de la marinería herida, se hace una rápida evaluación de la situación de la nave, para ver […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes […]
Punto de vista
V
MRC torna, després del parèntesi estival, amb una nova secció d'opinió setmanal anomenada 'El que passa compta'

La V és una lletra oberta, més oberta com més majúscula. No se sap si fou l’especial traçat urbanístic de Barcelona, amb el gran angle que formen els seus dos carrers principals, la Diagonal i la Gran Via, amb el vèrtex que els uneix a la Plaça de les Glòries, que inspirà els estrategs de l’Assemblea Nacional Catalana o la gràcil lletra que encapçala Via, Voluntat, Votar, Victòria i tantes d’altres igualment sonores la que, aprofitant la carambola geomètrica que propicià el cèlebre urbanista Ildefons Cerdà, concentrarà el gran espectacle d’enguany per a la Diada de l’11 de Setembre.

La demostració de la voluntat popular serà un dels plats forts de la via catalana cap a la independència i un punt d’inflexió i de pas endavant decisiu per a aquest projecte. En qualsevol cas, la V és una lletra simpàtica, sembla un paraigua en alegre subversió esperant una pluja que ja tarda massa (que ho diguen als soferts escolars del nostre país), una baldufa girant sobre el seu eix, una persona amb els braços oberts a punt per a l’abraçada cordial, l’equilibrista damunt la corda, una ballarina, un ocell volant, el delta d’un gran riu, la punta d’una fletxa que viatja al cor de la terra, un bellíssim Mont de Venus, la boca d’un volcà, un recipient per als somnis més nobles… Els partidaris de la immobilitat potser s’estimarien més una lletra amb els peus a terra, d’aparença més ferma, com la X o la M o fins i tot la A, però enlloc no està escrit que vida, voluntat, veure o viatge no obtinguen la seua força precisament de la seua inestabilitat, de la seua propensió al gir i la dansa. La V sempre és a punt per al vol, símbol universal de la llibertat i la plenitud. En el seu cos alat, a més, es concentren els misteris de la concavitat i la convexitat, el que va cap a dins i el que surt enfora, i això ben pocs ho poden dir. Hi conflueixen, per acabar-ho d’arreglar, dues línies que vénen de l’infinit per ajuntar-se en un punt concret i representar en l’espai la màgia de la confluència, de l’encontre i la solidaritat, de la unió de forces i voluntats, el dibuix d’un vector que en física serveix per descriure magnituds com la velocitat, l’acceleració i la força. Afegim a les seues qualitats el fet que siga un símbol tan llatí (en detriment de la pobra U), com una vela invertida que empeny el vaixell, veni, vidi, vici. I per reblar el clau: el so labiodental, fricatiu i sonor que representa ja només es pot pronunciar en català en algunes variants del valencià i del mallorquí, una motivació extra per participar activament en la gran festa de la V. I ara un grapat més de belles paraules que li deuen la vida pel cap: vicissitud, vastedat, vena, vacances, vi, voliaina, vorera, ventall, visió, valor, veu, vincle, verema, virtut, vòrtex, verticalitat, vetla, volva, vesprada, vent, volta, verdor, verb, vinya, vessant, vigia, vaivè, veritat… I, ai!, valencians!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario