Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
Why Trump?
Una reflexió al voltant del triomf electoral de Donald Trump

Que Trump acabe triomfat ens fa reflexionar a tots. La societat americana ha acabat triant a una persona que pregona odi, però que ha calat per un discurs molt simple, molt poc seriós i molt poc analitzat (eixos similars al que va passar al Brexit).

Crec, humilment, que estem travessant (la nostra ‘societat’ també) pels fruits del simplisme dut als extrems. Un gran nombre de polítics analitzaven la ‘gent’ i concloïen que per guanyar hi ha havia que fer un discurs simple, quan la vida política és per definició molt complexa. Els simplistes després no podrien complir la seua paraula, però seguien en les tècniques a la caça del ‘vot fàcil’, i si encara tenien a fanàtics (estil forofos) que defenien totes les seues mesures -sense passar pel diàleg i el debat- millor.

Era més fàcil atacar, catalogar, discriminar entre bons o roïns, entre meus o teus, acabant -alguns- inclús per assentar-se en un dogma quasi immutable, mancat de tolerància, el que topa amb la diversitat social, democràticament representada (i escollida). I tot açò, consentit no només pels polítics que per un interès a curt termini s’aprofitaven, sinó per la gent que s’ho creia, passava d’analitzar i no era conscient de la devaluació del seu vot. Però ara, a llarg termini, el context ha canviat i eixe ‘caldo de cultiu’ ha estat aprofitat per gent com Trump (i esperem que no ho siga per Le Pen)

Pense que una decisió no pot ser analitzada sense saber el seu context, les múltiples causes i conseqüències que l’envolten, les moltes variables a les que es pot sotmetre, les alternatives que pot tindre, etc. No obstant, habitualment es continuen classificant públicament -i de vegades als parlaments- decisions per basses simplistes (si vas en A, eres A. Si no vas en B, eres A). Tot açò, sumat a uns mitjans amb una gran capacitat d’influència que -com els polítics amb els vots- recerquen una major audiència fent-se altaveus pocs crítics que cauen en la desinformació (no tots, per descomptat). Al final, pareix que a molts els resulta més fàcil no considerar-se responsables dels problemes que no pas treballar per evitar-los pensant en el bé comú.

I el simplisme és un fet més (també seria simplista apel•lar només a ell) del problema. No sé si el meu anàlisi de hui és correcte, però espere que, almenys, marque el camí a la reflexió. No sé si sobrevalore la capacitat social. Però d’una cosa estic convençut, el diàleg i el debat crític han de ser els protagonistes de la vida política i el polític ha de ser concebut com un ciutadà més (nada menos, com diria Zerolo). Tant als EUA, com a la nostra terra.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Isahia Berlin. says:

    Igual de simple que el discurso de Podemos.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario