‘Batman v. Superman: El amanecer de la Justicia’ és una peli llarga i pesada com el títol, i igual de previsible i avorridora. Una peli que recorda com un ou a un altre ou, a ‘Gorgo y Superman se citan en Tokio’ només que la japonesa – crec recordar – tenia una mica més d’argument i que, en aquesta ocasió, els que es troben a Tokio, a més de Gorgo i Superman, són Batman, la Princesa Guerrera (o Thunderwoman que per al cas és el mateix) i els deu de la darrera.

La pel·lícula que dura tres hores (8 minuts més que el que Kilian Jornet tarda en pujar i baixar el Cervino – 4478 metres des de la localitat de Breuil-Cervinia- per l’aresta Lion) té dos parts ben diferenciades però igual de somordes. La primera on un jovenet Lex Luthor, maquina,  improvisa i manipula qual guionista de telenovela roïna per enfrontar els dos súper herois. La qual cosa, com s’encarrega de desvetllar el poc discret títol, aconsegueix.

La segona, amb una mica més acció, però amb la mateixa poca gràcia, és una espècie d’incendi provocat en la nit canaria en forma de combat a quatre que, a banda de provocar atacs d’epilèpsia en persones d’una certa edat, aconsegueix crear un ambient que li diu gost fes-te enrere a la Nit del Foc. Al final tot queda en l’aire com l’amor o la pólvora de Pirotècnia Caballer. I ben obert per a fer una segona, tercera o quantes parts siga menester amb el parell d’idees soltes que els hauran sobrat d’aquesta. D’haver-ho sabut en lloc de perdre tres hores veient-la haguera sigut de més profit intentar la pujada i baixada per l’aresta Lion a la la punta del Cervino.