Chef’ es una pel·lícula inofensiva d’eixes que es deixen veure però que passen tan ràpides pel teu cap com les tempestes d’estiu. De fet comença molt bé, plantejant un interessant conflicte entre les sendes velles i les novelles o, el que és el mateix entre rutina i creativitat. Però de cop i volta pega un gir i es converteix en una altra ‘road movie’ americana previsible i tant buida com el forat d’un donut. Al final ixes del cine amb la sensació de que acabes de veure una versió humana de ‘Ratatouille’. Amb la cosa que els personatges dels dibuixos te’ls creies més i l’argument era més original i molt més divertit.
