Es motiu d’alegria i profunda satisfacció que xurros de pelis aconsegueixen recaptacions milionàries, però quan una bona peli arrasa en taquilla això és la llet. Es el cas de ‘El niño’. Una pel·lícula ben feta, ben escrita i millor interpretada que toca sinó tots els pals, els suficients, sobre l’apassionant món del narcotràfic i l’enriquiment fàcil (que després resulta que no ho és tant de fàcil) en eixe cantó del món on confluïxen Europa, Àfrica i eixe territori entreverat d’una i l’altra anomenat Espanya. Amés transmet un cert escepticisme moral tant pel que fa al comportament dels protagonistes com al desenllaç final amb el que resulta molt senzill sintonitzar. Té unes escenes de persecucions (per terra, mar i aire) que rés tenen que envejar a les de les grans produccions americanes. I per si tot això fora poc, ixen junts el Luis Tossar, l’Eduard Fernández i el Sergi López (i un protagonista que diuen que li te una retirada al Paul Newman i que no ho fa gens malament).