‘El Renacido’ és la peli més cinematogràfica que s’ha fet en molt de temps. De fet es podria veure en versió original (sense tindre ni pruna d’anglès) i amb subtítols en taiwanès i no perdria el sentit. En part perquè té el mateix diàleg que una pel•lícula muda i en part perquè tota la gràcia de la peli resideix en les imatges, unes poderoses imatges d’una naturalesa verge, lliure i, sobretot, humida. Tan humida que et fa sentir enyor de quan ací també plovia i por de què mai més ho torne a fer i que el territori acabe convertint-se en una espècie de Magreb del puntet.

Si són poderoses les imatges encara ho és més la fotografia, màgica, misteriosa, espectacular, que igual aconsegueix posar-te dels nervis que encisar-te com un prestidigitador. La història tot i no ser massa original també és poderosa. Una història èpica de supervivència en una naturalesa salvatge plena d’homes també salvatges. De fet a mi m’ha assemblat una barreja entre la èpica peli ‘Les aventures de Jeremiah Johnson’, la crua i alhora poètica ‘Dersu Uzala’ de Kurosawa i l’entretinguda i, una mica bèstia, ‘Cometieron dos errores’ protagonitzada per Clin Eastwood.

En qualsevol cas una magnífica i bella pel•lícula magníficament interpretada, entre pels i parracs, per Leonardo DiCaprio que demana a crits ser vista en una pantalla gran i en l’escalfor (o la fredor) d’una sala de cinema. Oblideu-vos de l’Emule i del Torrent, i correu al cinema més proper.