Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en ellou’). A banda del contingut (interessantíssim i ben contat perquè no se li escape a ningú) està realitzada i muntada de manera molt àgil, entretinguda i original. És molt recomanable pels amants del cinema, encara més per als amants del cinema polític i de visió obligada per als càrrecs electes del Partit Popular interessats en saber d’on venen i cap on van. Una curiositat. Fa 40 anys els republicans americans feien servir els mateixos arguments que ara utilitza VOX (per ells no passa el temps). I com a conclusió em ve de gust recordar unes paraules que Fermin Muguruza va dir a Alburquerque (en aquell concert que no es va gravar a Alburquerque – ni al de Badajoz ni el de Nou Mèxic- ): “ …Y no olvidéis que el torturador es un funcionario que el dictador es un funcionario. Burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea. Eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios, no vamos a regalarles esa grandeza!!” Veieu-la.