Debut de Juan Diego Botto en la direcció d’una pel·lícula. «En los márgenes» es parla precisament d’això, de persones que han quedat excloses de la societat, han caigut en un sistema que no té xarxa de seguretat on no hi ha dret a una segona oportunitat, perquè tot el sistema de benestar públic ha desaparegut o s’ha privatitzat, els servicis socials són tiretes en una hemorràgia diària.

L’educació pública està sota mínims ja no és capaç de cuidar dels alumnes / menors i pràcticament sol es pot dedicar a donar classes. La justícia ni està ni se li espera, totalment col·lapsada en mig d’expedients amuntonats i no pot atendre als més dèbils. Unes lleis fetes per als més poderosos; bancs i fons voltors que tenen tota la força / violència del sistema i de la policia.

Ambientada en el Madrid més fosc i neoliberal de la història, també es podria filmar a la Barcelona d’Ada Colau, contada en un relat de 24 hores càmera en mà que no et dona cap respir, no hi ha ficció, per desgràcia és molt real, cal destacar el treball del guió obra d’Olga Rodríguez molt cru i real, i d’uns grans actors que donen vida a les desgràcies quotidianes, però que a vegades queden relegades a xifres o estadístiques.

Aquest és el mèrit d’aquest film: humanitzar, donar cara i veu a aquestes desgràcies totalment evitables, però que aquest país ha decidit que passen a totes hores.