‘Foxcatcher’ és una pel•lícula d’allò més normal on tot resulta estrany. Començant pels actors. Llevat del Channig Tatum (que te’l veus vindre a un hora de camí) passa una bona estona fins que aconsegueixes descobrir a Mark Ruffalo dins dels personatge de Dave Schultz (el germà del protagonista) i al graciosíssim (o no tant) Steve Carell baix la mirada malaltissa del milionari inútil (potser és una redundància) John du Pont.

És tot tan rar que et passes la pel•lícula no només amb l’estranya sensació de que estan mirant-te sinó amb el neguit de que aviat passarà alguna cosa. I al final passa. De fet l’únic que no saps és qui serà la víctima i qui l’assassí però el que es evident és que hi haurà un víctima i un assassí. I conste que açò no és cap espòiler perquè el conte tràgic que narra la pel•lícula esta basat en la història dels germans Schultz lluitadors olímpics en la modalitat de lluita grecoromana (i un d’ells, Mark Schultz, guanyador de la medalla d’or a les olimpíades de 1984) i amb la relació que van mantindre amb el multimilionari John du Pont des de que els va contractar per muntar un equip per als Jocs Olímpics de Seúl de 1988, fins el tràgic desenllaç.

Del magnetisme i fascinació que desperta la pel•lícula (de la qual és molt culpable l’acurada posada en escena i les magnífiques interpretacions dels protagonistes, reforçades per secundaris de l’alçada de Vanesa Redgrave o Sienna Miller) parla el fet que va estar nominada a quasi tots els premis d’importància, entre d’ells als Oscar (millor director, millor actor, millor actor de repartiment, millor guió original i millor maquillatge) i que damunt va aconseguir ‘mullar’ en algun d’ells com al Festival de Cannes (Millor director) o als Gotham (Als tres actor protagonistes).

Per acabar-ho d’adobar l’estrena de la pel•lícula va desencadenar una agra polèmica entre Mark Schultz y el director Bennett Miller perquè segons el lluitador el guió no era fidel als fets ocorreguts. La polèmica es va diluir passat un temps, just quant el campió olímpic va comprendre que ‘Foxcatcher’ era una pel•lícula bassada en fets reals i no un documental sobre el que li va passar. Però per si de cas algú està interessat en aprofundir en els fets més enllà del que ens explica aquesta magnífica peli, sempre pot recórrer a ‘Foxcatcher: The True Story of My Brother’s Murder, John du Pont’s Madness, and the Quest for Olympic Gold’ el llibre de memòries que Mark Schulz va publicar al Novembre de 2014.