Gràcies a la plataforma Netflix s’ha realitzat aquesta pel•lícula, la segona col•laboració al nostre país, després de la sèrie ‘Las chicas del cable’.

Tracta d’un tema tan poc tractat al nostre cinema com necessari (el terrorisme d’ETA) sembla allò que diem ‘de fora vindran que els ulls ens obriran’ Netflix realitza aquest film amb uns grans coneixedors del tema: Borja Cobeaga, Diego San José i la gent de ‘Vaya semanita’, programa d’humor de la televisió pública basca, que es va fer famós per riures d’ETA i trencar el tabú que ofegava el sentit irònic al País basc.

Des de la polèmica campanya de promoció de la pel•li (denunciada per una associació de guàrdia civils) i estrenada un 12 d’octubre, s’ha provocat aquest debat: Podem fer burla de tot? Quin són els límits de l’humor? La meua opinió és que així sí es pot fer humor, ja que es busca riure’s dels assassins i no de les víctimes ni de la policia. En tot moment la diana de les burles són per als 4 etarres i no hi ha cap moment d’èpica per a ells, tot el contrari.

El guió és molt intel•ligent, és un humor seriós tirant a trist, amb unes situacions surrealistes com l’escena on juguen una partida al trivial o les referències culinàries d’ETA, que són molt gracioses. Una fotografia trista i obscura, cap efecte especial i el format de la pel•lícula dissenyada per a veure’s en la tele de casa o en una tablet, ja que en una sala de cinema la rissa és podria contagiar.

Les interpretacions de Javier Cámara (un «històric» d’ETA) i de Javier López (un etarra d’Albacete) són genials i tenen un gran protagonisme, fins tapar als altres actors de la cinta.

Tot envoltat per l’atmosfera del mundial de futbol del 2010 que va guanyar Espanya, pràcticament un actor mes de la pel•lícula. Un altre escenari que està en un latent segon pla és la rendició/negociacions de la banda terrorista, que fa que els protagonistes es desmoralitzen o es rebel•len davant d’una claudicació que no volen acceptar.