Des de que Woody Allen l’any 1972 es va clavar dins la pell d’un espermatozoide en la pel•lícula Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo pero nunca se atrevió a preguntar aprofitant, de passada, per fer un divertit recorregut a través de les diverses parts del cos humà, no s’havia vist a les pantalles una ‘interiorització’ tan imaginativa, tan divertida i, sobretot, tan genial com la que han perpetrat recentment Pete Docter y Ronnie del Carmen en Inside Out (Del revés, en castellà).

Una magnífica peli – que ja tardeu en anar a vore – que transcorre, bàsicament, dins del cervell polièdric d’una xiqueta que s’ha passat tota la vida feliç a Minnesota i que, de cop i volta, s’ha de traslladar amb els seus pares a una grisa i inhòspita San Francisco. La peli està protagonitzada per les cinc emocions principals de la xiqueta: l’alegria, tristor, por, fàstic i ira. Que pel que es veu són emocions que tots portem a sobre de sèrie. Amb elles i amb la seua manera particular d’entendre la vida (‘hoy es un gran dia, no nos hemos muerto’, diu la por) assistirem als canvis de la menuda Riley en el procés d’adaptació al seu nou entorn i en la transformació de xiqueta a pre-adolescent. Amb ella compartirem decepcions, ens alegrarem, ens commourem i, sobretot, riurem (amb un humor afilat,original, sorprenent i intel•ligent) amb tot el que passa dins del seu cervell.

La pel•lícula que es va presentar el darrer mes de maig al Festival de Cannes fora de competició, i al més següent al Festival de Cinema de Los Ángeles, va rebre nombrosos elogis de la crítica que, per damunt de tot, va valorar la seua originalitat i ironia. No debades el pare de la criatura, Pete Docter, va estar l’escriptor de Wall-E (eixa gran història d’amor i ciènvia-ficció entre dos robots) i per si no hi havia prou també va ser l’escriptor, guionista i director de Up probablement una de les millors darreres pel•lícules no només del cinema d’animació sinó del cine en general, amb permís de Inside-Out.