Retrat sarcàstic i molt negre sobre els embolics i les lluites per fer-se amb el poder entre els membres del Comitè Central a la mort de Stalin. Digues-li mort digues-li eutanàsia activa. Una mena d’aproximació inspirada en fets real que recorda com un ou a altre ou el que està passant en aquests mateixos moments en la seu central del PP només que amb prou menys gràcia.
Molt grans el enormes Steve Buscemi, Jeffrey Tambor, Simon Russell Beale i Michael Palin fent de Khrushchev, Malenkov, Beria i Molotov respectivament. Molt recomanable aquest vodevil que es riu de tot i arrambla amb la història, recordant-nos aquelles paraules de Molière que explicaven tan bé per què al poder li fa tanta por la sàtira: ‘Nos gusta ser malvados, pero en modo alguno ridículos’. I resulta que tan al Comité Central com a la seu central tothom ho és. No us la perdeu, si vos agrada l’humor, la mala llet, la Història i sobretot les històries de la Història.
Igual de ridículos que los del «process»