Louie C.K. és un còmic que, a més de semblar-li físicament a l’ós que va desgraciar Leonardo DiCaprio en ‘El renascut’ i haver participat en nombroses sèries, late shows, pel·lícules, guions i moltes altres coses relacionades amb el món de la faràndula, ha escrit, dirigit i protagonitzat la genial sèrie ‘Louie’  de la qual s’han rodat cinc temporades (2010-2015)

En la sèrie, Louie C.K. s’interpreta a sí mateix, un comediant divorciat pare de dos filles, i les relacions que manté amb persones, animals i coses a la ciutat  de Nova York, on resideix, i a altres indrets on de tant en tant viatja a actuar. Aquestes històries, sovint desconnectades entre sí, es complementen en cada episodi amb les actuacions en viu que realitza al The Comedy Cellar.

Una altra característica de la sèrie son els cameos freqüents de cèlebres actors  i còmics des de l’amic metge cabró, Ricky Gervais, fins el oncle Excelsior, F.Murray Abraham, passant per Chris Rock, Matthew Broderick, Robin Williams (coprotagonista d’un magnífic episodi), Susan Sarandon, Melissa Leo, Jay Leno, Sarah Silverman, Parker Posey, David Lynch o Jerry Seinfeld.

De fet l’estructura dels episodis recorda molt a la de ‘Seinfeld’ una barreja de ficció basada en la realitat, o de realitat ficcionada, amb actuacions en viu en un local que té una paret de rajola cara vista, amb la qual cosa acaba tot el paregut entre totes dues, o no. Perquè com algú va dir en cas de que ‘Seinfeld’ tinguera un germà amargat i absurd aquest seria Louie.

Particularment preferisc les reflexions d’aquest últim. No només perquè el seu humor es una cosa que no s’havia vist mai (almenys jo no ho l’havia vist) , original, cru, mala folla, punyent, barroer sinó perquè té la habilitat de combinar-lo amb situacions quotidianes, divertides, rares però que semblen reals com la vida i a més té la lucidesa (o la gràcia) d’extreure’n reflexions profundes, emocionants i sinceres fins la crueltat sense cap voluntat d’alliçonament.

Per tot això i allò les cinc temporades de la sèrie (particularment la quarta, i alguns episodis de la tercera com el viatge a Afganistan o el de l’enterrament del gerent d’un club de comèdia) m’han assemblat una de les millors coses que he vist mai a la televisió. Una manual esbojarrat de supervivència que durant molt de temps se’t queda clavat al somriure, al cor, al cervell i a la pell.