Love & Mercy és una molt bona pel·lícula tirant a peliculó basada en fets reals, la qual cosa en aquesta ocasió no es una excusa per eixir corrent sinó més bé tot el contrari. Està inspirada en la vida del compositor Brian Wilson (Inglewood, 1942) fundador dels Beach Boys, i músic molt influent en la música pop que a més d’autor i productor de Pet Sounds, considerat un dels discos més importants de tots els temps, i que va estar guanyador, l’any 2013, del Grammy al millor disc històric per The Smile Sessions.

La peli transcorre amb dos accions simultànies en dos èpoques diferents. Una situada als anys seixanta del segle passat amb un Brian Wilson jove interpretat magníficament per Paul Dano on assistim als problemes interns de la banda, al procés creatiu del genial music i a l’inici dels seus problemes nerviosos. I una altra situada més a prop en el temps on veiem un Brian Wilson inestable, drogat i malalt molt ben interpretat per John Cusack i la relació tòxica que manté amb el terapeuta Dr.Eugene Landy protagonitzat pel Paul Giamatti de la que aconseguirà eixir (no es cap spoiler està a la Wikipedia) gràcies a Melinda. La seua segona dona coratjosa, guapíssima i insistent a quina dona vida Elizabeth Banks.

La pel·lícula, amb una ambientació molt encertada, un guió brillant i un ritme molt encertat salta d’una època a l’altra, sense solució de continuïtat, de la gloria a la infermetat, de les complicades relacions de Brian Wilason amb el seu pare a la dolça història amb Melinda o del procés creatiu a la música (molta música com no podria ser d’altra manera) creant un univers que t’atrapa de principi a final.