Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots dos volen viure junts, la qual cosa genera un bonic diàleg sense paraules sobre la llibertat, el bon salvatge, la socialització de l’individu, els camins diferents que han de mamprendre els fills respecte als pares, la humitat als boscos de Portland i un munt de coses més. Es una peli assossegada, bellíssima i molt enganxosa ves a saber per què. Si serà per eixos impressionants i frondosos boscos nord-americans o per la seguretat i claredat amb que transmet el missatge: hi ha altres mons possibles i altres maneres de viure.
