La productora Marvel Studios ens presenta el tercer llargmetratge protagonitzat per Thor, el déu del tro, qui a diferència de Samsó, ha hagut de perdre la seua cabellera per recobrar la força. Després del canvi d’estil, Chris Hemsworth dota al seu personatge del millor dels poders imaginables: que no és un altre que la capacitat de suscitar l’interés entre un públic cansat ja de la sobreexposició a aquesta mena d’herois.

‘Thor: Ragnarok’ és sens dubte la millor de les tres pel·lícules centrades en el fill d’Odin, i una de les més destacades de Marvel Studios. La clau: el to còmic amb el qual la productora impregna a la majoria de les seues obres; estratègia que tan bon resultat li va donar per primera vegada en ‘Guardians de la Galàxia’.

Els guionistes de la cinta demostren tenir la lliçó ben apresa i aconsegueixen deixar de costat l’obscurantisme i la impostada serietat dels dos metratges anteriors, per presentar-nos així una cinta desimbolta amb un protagonista disposat a desmitificar la seua divinitat. El més sorprenent, en canvi, no és l’abundància d’acudits, sinó més aviat que gairebé tots ells funcionen. És cert que molts són tremendament ximples (basats en l’expressivitat corporal o en absurdes línies de diàleg), tanmateix açò no resta mèrit al treball de Waititi en la direcció.

Ens agrada d’altra banda trobar certa coherència interna, l’absència de la qual tant lamenten els fans en altres obres del gènere. No és qüestió de demanar versemblança a una pel·lícula on el protagonista llança rajos amb un martell; però sí exigir un guió mitjanament consistent, l’únic objectiu del qual no siga el lluïment del seu llustrós protagonista. En aquest sentit, ‘Thor: Ragnarok’ compleix les nostres expectatives.

La participació d’altres personatges també resulta satisfactòria: tornem a veure un Hulk salvatge, a Cate Blanchett exercint de femme fatale divina, o a un Loki que bé mereixeria la seua pròpia pel·lícula. A més, els divertits cameos, com el de Jeff Goldblum entre d’altres, aporten frescor al resultat final.

Thor aconsegueix sortir airós d’aquest particular Ragnarök cinematogràfic (profètica batalla de la fi del món en la qual peririen gran part dels déus), i ja anticipa, segons les escenes post crèdit, la seua presència en futurs llargmetratges de la factoria Marvel.