(Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten el dol del protagonista. Es una gran peli i Hlynur Palmason un director a seguir (si som capaços de retindré el nom). Això sí és més pausada que el bàndol d’un monestir Zen. Apassionats del ritme trepidant, fugiu per cames d’aquest peliculón.
