El segle XIX podem dir que per als alcoians representa tota una font d’admiració, investigació i constant comprensió d’una societat permanentment canviant i marcant el esdevindre de la societat actual.

En aquest aspecte és interessant abordar la vesant relacionada amb els moviments socials i concretament al associacionisme obrer que desenvoluparà la nostra ciutat al llarg d’aquest segle i que donarà peu a un fet fonamental per a entendre les relacions i les situacions dels obrers de l’època.

Per a poder entendre aquest aspecte, tenim que tenir en compte la clara influència del capitalisme en una canviant societat en la que prompte farà la seua aparició la burgesia. Aquesta classe social la podem veure ben identificada a Alcoi en molts àmbits, tots ells dependents d’aquesta burgesia empresarial, com per exemple pot ser l’arquitectura i l’urbanisme tant marcats en el centre de la ciutat i punt clau per a entendre les relacions entre ambdós grups, és a dir, entre aquests últims i la classe treballadora. Es evident que Alcoi sempre s’ha destacat per la seua industria tèxtil, però en el període que esmenarem més encara va destacar el sector del drap i que donarà peu al desenvolupament del conflicte.

El succés que ara presentem, va influir de manera notable el procés al que denominem ludisme, que encara que va tindre el seu màxim reflex en Anglaterra de mans de Ned Ludd, va reflectir el seu primer focus en Espanya en a població alcoiana el dia 2 de març de 1821. Aquest procés el que ve és a reivindicar, per les classes jornaleres, es el seu empobriment i situacions laborals pel pas de les tradicionals fàbriques a una cada vega més, aparició de les màquines i que es percebut com un endarreriment, ja no sols dels llocs de treballs, sinó de les condicions laborals.

Així doncs, el 2 de març del 1821, part de població de la ciutat i d’altres poblacions veïnes com: Cocentaina, Benilloba, Ares o Benassau, feren la seua protesta contra la maquinaria i la precarietat que tot açò podia suposar. El perquè de la intervenció de les poblacions veïnes resulta ben fàcil de deduir, ja que Alcoi tenia en l’època 18.000 habitants i es documenten fins a 40.000 treballadors, per el que es nodriren en gran mesura de les poblacions esmenades.

En citada data, uns 1.200 jornalers  es congregaren a les afores de la ciutat per a acabar amb la instal·lació de 17 màquines dintre de l’industria local, que traduït econòmicament suposà una pèrdua per als empresaris d’uns dos milions de reials. Per a aquest esdeveniment contem amb una important font documental de primera mà de les Corts, ja que el diputat alcoià Sr. Gisbert, fera aquesta consideració sobre el fet:

“Como la invención de las máquinas excusa gran multitud de brazos, nada tiene de extraño que, viniendo a ser cesantes los que antes se ocupaban en el trabajo, acosados del hambre y de la necesidad, se precipiten en estos excessos”.  (Diari de sessions de les corts espanyoles, 9 de març  de 1821)

Aquest fet, va fer primerament que dos regiments empresonaren a gran nombre de gent implicada en el succés, però ja no sols açò sinó que també va suposar que des de les Corts es veguera amb cautela aquest esdeveniment per la por a que s’estengueren per la zona a altres poblacions, encara que es va tornar a repetir en 1823 i 1844. Des de les Corts es va dur endavant una comissió per a l’estudi del cas, determinant, siga dit de pas, la indemnització als empresaris i la seguretat per al desenvolupament de l’activitat empresarial i si fora considerat en inversió maquinaria, però també a partir d’ací es va obrir un interesant debat al voltant  de qui van protagonitzar aquest procés, i si Alcoi està en una zona que percep amb mals ulls els canvis de l’incipient estat lliberal.

Amb tot, el que ens interessa extraure en el present procés es que la nostra ciutat es protagonista d’un fet que assentarà precedents, ja no sols en defensa de les condicions laborals i la presa de consciència dels seus problemes, sinó també demostrant una solidaritat per mitjà de l’associacionisme obrer. També d’altra manera i més important, resulta que reflecteix a la perfecció un canvi d’època, és a dir, cap a una major industrialització i que, com no, tindrà les seues posteriors repercussions en revolucions com la de petroli del 1873 i que tots dos configuren esdeveniments excepcionals per a poder entendre ja no sols la nostra pròpia història local, sinó un exemple del desenvolupament del segle XIX de l’estat lliberal que fonamentarà la nostra societat actual.