El passat setembre va tindre lloc, un any més, la romeria de la Font Roja i, amb aquesta, ens va vindre a la memòria el darrer episodi que vàrem viure amb l’intent de construir un hotel per part de l’anterior govern municipal del Partit Popular. Justament unes setmanes abans Jordi Sedano, anterior alcalde d’Alcoi, es va referir al tema en termes de «pèrdua d’oportunitat». Casualment les persones que pujaren el passat 7 d’agost i s’acostaren a la font es trobaren amb un cartell que deia textualment: «A causa del baix nivell d’aigua de l’aqüífer, temporalment la font no està disponible».
La iniciativa de construir un hotel a la Font Roja, d’actualitat en el 2008, va tindre una forta contestació social, que posava en dubte la viabilitat del projecte. Un dels punts clau era la falta d’aigua suficient per a poder cobrir l’increment de les necessitats que demanaria el futur hotel.
La realitat és molt tossuda i el cartell esmentat dóna contestació clara i diàfana a la qüestió de l’aigua. Sense haver construït l’hotel no hi ha prou aigua per als usos actuals avaluats en 2.700 m3/any; no diguem dels 4.945,75 m3/any d’increment que suposava la construcció de l’hotel i l’alberg.
En el seu moment, per justificar la viabilitat del projecte l’empresa Proaguas Costablanca SA, de la Diputació d’Alacant, va redactar un «Estudio de las necesidades de agua para abastecimiento del hotel de la Font Roja (Alcoi)». En aquest estudi es considerava com a únics recursos aprofitables el brollador de la Font Roja (en la font de la replaça del santuari) i la font de «Los Paelleros», amb un cabal conjunt de 3 l/s; també s’hi mencionava la font del Xop com a recurs possible.
Estranyats per aquest cabal, la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció ha fet un seguiment des de l’any 2009 de les fonts del Xop i dels Paellers, amb un total de 12 controls per font, el qual ofereix les següents dades:
1-El màxim cabal conjunt ha sigut de 0,31 l/s, mesurat el 27/11/2011 (cal destacar que en eixe mes varen ploure a Alcoi 150,8 l/m2).
2-La mitjana dels cabals obtinguts és de 0,08 l/s. Com es pot veure, molt llunyana dels 3 l/s de l’esmentat estudi de Proaguas (amb una mitjana anual de precipitacions en els anys controlats de 442 l/m2).
Ja veiem que aquestos brolladors no poden arribar als 3 l/s. Ens queda el de la Font Roja, al qual se li han mesurat unes eixides de 2.700 m3/any, equivalents a 0,09 l/s, que sumades a les anteriors fan 0,17 l/s.
Dins del conjunt d’estudis i informes disponibles sobre la zona hi ha un «Informe de posibilidades de captación de aguas subterràneas en las proximidades de la Fuente Roja», elaborat per la Divisió d’Aigües Subterrànies de l’IGME (Instituto Geológico y Minero de España). Aquest informe, de l’any 1981, es va emetre «…a petición del Excmo. Ayuntamiento de Alcoy, el cual solicita un estudio hidrogeològico que permita conocer las posibilidades de captación de aguas subterràneas en las proximidades de la Fuente Roja, para su posible desarrollo turístico.» Quan en l’apartat d’hidrogeologia es refereix al «Sistema acuífero de Menechaor» diu, parlant de la font dels Paellers: «… en el manantial se ha realizado recientemente un pozo …., no se conoce con exactitud las posibilidades de esta captación, pero al parecer cuando necesitan el agua bombean un caudal de 2 a 3 l/s durante 8 horas y según el encargado baja muy poco el nivel. Si se considera que entre los dos manantiales (Font Roja i Paellers) suman 3 l/s…».
Amb tota probabilitat aquestes dades són l’origen dels 3 litres/segon que va reproduir l’informe de Proaguas: basades en un «al parecer» i un «según el encargado» (amb tot el respecte per la persona que en aquells moments estiguera fent la funció d’encarregat).
De tota manera, l’esmentat estudi de Proaguas concloïa amb «No obstante y según el estudio y el balance de caudales realizado, a no ser que se trate de algún año muy seco puede haber recurso suficiente…».
Tenim un «al parecer», un «según el encargado», un «a no ser que se trate de algún año muy seco» i un «puede haber». Amb aquestes «seguretats» es volia fer un hotel a la Font Roja i es tirava endavant un procés administratiu per part de l’anterior govern municipal del Partit Popular; per si açò no fóra prou, tenim l’esgotament de la font que es va produir a principis d’agost d’enguany. I encara hi ha algú que veu com a realitzable l’hotel!
Parafrasejant al Sr. Sedano podem dir: «La realidad es muy tozuda, las cosas son como son… i sense aigua no pot haver un hotel a la Font Roja».