Són moltes les notícies que rebem al llarg de l’any mijançant els mitjans de comunicació sobre la despoblació rural a Espanya. Un fet que pot semblar-nos llunyà, -allò que ocurreix de forma severa a certes zones de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, La Rioja o Aragó- malauradament, des de fa vora més de dues dècades, s’ha vist agreujat el territori comprés entre les comarques de l’Alcoià, El Comtat i Marina Alta. Zona encunyada amb el terme de Muntanya d’Alacant.

Aquest èxode rural, comença a justificar-se d’una manera notòria durant les dècades dels anys 50 i 60 del passat segle, quan els joves trobaven un gran atractiu i oportunitat de vida per prosperar, anant a la ciutat. Encara que després, molts s’adonarien que el resultat no era l’esperat. Aleshores, el creixement econòmic era inaturable. Malgrat estar sota un règim dictatorial, les polítiques regeneracionistes del país, estaven creant una nova imatge de país obert cap a l’exterior.

Gran fruït d’aquesta migració cap a les urbs, la va tindre la publicitat. És un fet que ha anat en augment any rere any fins l’actualitat, fins provocar la desaparició d’una quantia de poblacions que, s’han convertit en un atractiu per les seues característiques.

Un dels llocs més afectats es troba als voltants de la Serra Ibèrica, al nord-est espanyol. Aquest àmbit geogràfic, ha sigut qualificat amb el nom de la Lapònia Espanyola. La comparativa amb la regió nòrdica, es deu a la baixa densitat demogràfica amb la relació d’habitants per quilòmetre quadrat, presentant una xifra de 7’6 hab/km 2 . Sent molt significatiu el contrast de les ciutats de la zona, on només tres d’elles superen els 30.000 habitants -Terol, Sória i Conca- amb les grans metròpolis que baten la barrera del milió de persones.

Per tant, les zones de muntanya, on l’economia es fonamenta en les activitats agràries, són propenses a patir una recessió de veïns degut a la carència d’oportunitats, les possibles dificultats de comunicació i l’alt índex de població d´avançada edat. Traslladat a un espai conegut, és el que està passant al massís alacantí actualment.

Però, per què parlar d’Alcoi? Tradicionalment, la capital de l’interior de la provincia, ha estat un enclavament industrialment potencial, sent protagonista d’aquell efecte cridaner de la població rural cap a les ciutats. Hui en dia, passa a la inversa on la ciutat perd població progressivament. Cert és que, les crisi, la falta de sòl industrial i la internacionalització de les empreses, han generat tancaments i/o deslocalització d’aquestes cap a altres llocs i, una forta competència als distints sectors productius. També, potser estiga produïnt-se un fenòmen migratori de les petites i mitjanes ciutats cap als grans nuclis metropolitans, degut a una semblança de mentalitat amb les migracions de meitat del segle XX, en busca de noves oportunitats. A causa de la mundialització les grans ciutats acaparen tots els interessos.

Gràfic de l’evolució poblacional d’Alcoi entre els anys 1900-2018. Font: foro.ciudad.com

És una realitat que, el fenòmen de pèrdua de població al camp, tupe amb el declivi poblacional urbà, perquè l’economia alcoiana no està basada en l’agricultura. Aleshores, cal reflexionar sobre quins altres factors determinen aquest dany. Com és: la movilitat de la població amb la migració que rep o emet, el creixement vegetatiu -diferència entre naixements i defuncions-, els recursos emprats -laborals, d’oci-, etc.

A grans trets, un dels recursos més utilitzats per beneficiar l’economia, és el turisme. Encara que genere una quantitat important d’ingressos, mai és la sol·lució total als problemes, pel que no hi ha que caure en aquesta errada perquè, el sistema funcional d’un municipi és molt més complex que tindre una sola funció.

Es tracta d’un tema preocupant, al que encara s’ha de treballar molt per donar-li la volta i fer d’Alcoi un lloc prosper per viure com antany, ajustant-se als nous temps. Per d’això hem de trobar-li sol·lucions i no condemnar-la a l’oblit per sempre.