A Conxi comença a pesar-li el dol permanent, l’empresonament dins les quatre parets de la casa, el penós aïllament en què viu reclosa des que el pobre Jaume fes el «darrer viatge». La mosca, la que hi ha a totes les cases fent revolades capriciosa d’aquí cap allà, i fotent-se trompades contra els vidres de […]

 Conxi s’agrunsa ben a poc a poc, amb una mena de fatiga ancestral. Les mans resten creuades a l’altura del ventre, i practicant giravolts amb els dits de manera mecànica, la qual cosa denuncia un tant de deixadesa somorda. Els anys ja li pesen una mica. Menys mal que parrupeja seguit amb el seu Jaume, […]

Quan Conxi xerra, ho fa de debò, ja ho sabem. Li fot canya al manillar que se les pela. I vinga, i da-li, i torna-li la trompa al xic, i si són verdes o són madures. Recollons, Conxi!!! Però és el seu deliri, i la seua manera de «matar» el temps. Ja ens ho van […]

Conxi continua asseguda a l’agrunsadora, com sempre. Només s’alça per a pixar, o beure una mica de bicarbonat. També, a vegades, vigila l’olla on s’hi cou el menjar. Molt poques vegades tafaneja darrere els vidres del balcó; no li agrada escorcollar el veïnat, ni el que passa al carrer. Ja té massa distraccions amb la […]

Ahir divendres, a les dotze del migdia, s’inaugurà la nova denominació de l’antic Carrer del Mantecao, que passa a ser des d’avui «Ca La Gamba». Amb aquest gest s’ha volgut honorar, i fer-ne l’extensió, a totes les cases, on d’una manera o una altra, els més vells del poble pogueren satisfer les seues necessitats d’amerar […]

Pep Jordá -fundador de Tipografía La Moderna,  patrono de la Fundación Mutua Levante y perejil de innumerables salsas culturales alcoyanas- es el autor  del texto que ayer leyó el Embajador Real anunciando la llegada de los Reyes Magos. Es un Bando que pasará a la Historia por la inusual forma en la que llegó al […]

Conxi, la nostra Conxi de tota la vida, resta atrafegada fent pastes per al nadal. També remena per la cuina adobant les coques boves, i que costen un muntó de fer, les fotudes coques. I no diguem la perolada de rotllets d’aiguardent…, les males llengües diuen que quan Conxi s’hi posa, en mengen tots els […]

A manera de proemi ens caldrà dir que Conxi és una àvia com les d’abans, com les de tota la vida, vaja. Una dona gran que xerra com un lloro, tot i estant sola a casa seua asseguda a l’agrunsadora i davant del televisor, sempre a tota pastilla, doncs Conxi és ben dura d’oïda des […]

Els mals mai no venen sols, solen venir acompanyats de malícia, tempestes i carregadets de bombo. I això passa seguit, aquí i allà, i molt més lluny encara. Mira, quan te n’adones, la tens tota dins…, és un dir, clar està. Vaig a explicar-vos una historieta que potser no la creureu, però us assegure que […]

-Ay! Pos mi marido me dice que soy una minsa y un poco somorda…, me dice unas cosaaaaas!!! Me tiene llena de ponsoña…Traducció: «Ai! Doncs el meu marit em diu que soc una minsa i un poc somorda…, em diu unes coses! Em té plena de «ponsonya»)

L’altre dia vaig anar al Centre de Salut a que em posaren la tercera vacuna contra el tètanus. L’any passat, per aquestes dates, vaig realitzar el que es coneix com un Superman. Una maniobra que consta de quatre fases. Córrer per la muntanya, enganxar-se la sabatilla en una arrel, elevar-se un moment sobre l’aire volant […]

Pilarín, la perruquera del carrer Sant Agustí, que ho va viure en carn pròpia, els ho conta tot, i fil per randa, a les clientes que té al davant, i feta encara, un manoll de nervis…