Els heu vist? Ells i elles deixant anar el cap una mica esbiaixat, perlats de finíssimes gotes d’aigua fresca per tota la cara, rodolant a sobre de l’arena d’una platja deserta, jugant, molt lleument, amb l’escuma quan s’afanya per conquistar la ribera de la mar. Sí, els anuncis tenen un no sé què d’indeterminada eloqüència, […]

«…tú me pediste un beso a la orilla del mar, y como no te lo daba, y como no te lo daba, te pusiste a llorar…», ens deia el bo de Peret. Però a nosaltres ens feien molta gràcia els palmers que sempre l’acompanyaven: nyaca, nyaca, nyaca, nyaca…tra-ca-trá! Sempre ben compassats, atents a la més […]

Tirar pel recte. Podria ser, veritat? O ser una persona d’allò més assenyada i d’una sola peça, a la qual anomenem, per entendre’ns, «el recte». O estar un tipus cor – recte, si afinem la punteria i filem ben prim. I si som gent d’avui, i atenem les qüestions de gènere, podem dir, també, recta: […]

Solen ser àmbits on coincidim molta gent. Potser espais d’oci, ben particularment, on solem anar per prendre una copa, fer conversa, planificar sopars, dinars, viatges, i altres penyores de solaç celebració o esplai, amb la colla d’amics.  També ho són de comunes les superfícies de les cases, destinades a ésser compartides per la totalitat de […]

Hi ha molta cosa que, a la vida, precisa de tres punts. Per exemple una cella partida contra el canto d’una taula criminalment instal·lada, i tan fatalment, al nostre camí de caiguda. No està mal del tot aquest possible exemple. Un altre més, la cistella que al bàsquet ens dona el triomf contra l’adversari exigent […]

Arriba la fi de curs, i com cada any, exàmens i proves d’accés apart, tenen data marcada al calendari els concerts i audicions de fi de curs dels conservatoris i escoles de música que ens envolten. Tots hem assistit a aquest tipus d’esdeveniments, siga per coneguts, familiars, amics, fills d’aquests o alumnes, que els toca […]

A les pel·lícules de guerra, sobretot les d’alemanys contra aliats, hem pogut veure quina cosa és «el pas de la oca». La marcialitat dels soldats alemanys, l’enorme plenitud que s’ha de tenir per aixecar la cama fins extrems impossibles de pair (i no perdre els testicles en l’intent), les cares lluentes i de mirada un […]

Si ens fixem en una possible funció aporètica de la fotografia, doncs alliberarem molts fantasmes d’un sol tret. Ens expliquem. Resulta paradoxal que la fotografia ens oferesca la vida resumida en un sol instant, un clic just. El moviment s’ha aturat, car importa, del tot universal, el petit requadre que ens ofereix, i poca cosa […]

No sé si hi haurà alguna cosa més trista que el so d’una caixa de música. Quan l’obres ja no pots parar: t’entregues decididament a l’enyor, a la melancolia, als records que resten a les golfes infinites del cervell. Et visiten els pesars més insòlits, i fins i tot l’angoixa, per tanta fragilitat com la […]

A mi hi ha coses que em fascinen molt i molt, de debò. I una d’elles és el tremolí que s’executa per a treure-li sons ben aguts a la bandúrria. Em sembla veritablement prodigiós. A més de significar l’encaix perfecte amb els temps on les danses esdevenien el més gran dels divertiments per a la […]

Quina gràcia tenen quan són cadellets. Quins bots d’alegria fan quan ens veuen entrar per la porta. Gitats panxa per amunt, tota la guàrdia oberta i farts de confiança, ens demanen que els gratem i que els hi fem moixaines. Com dèiem, una autèntica gràcia, una delícia, una meravella, un baló d’oxigen en aquest món […]

Antic tuguri o «bochinche» on els/les joves d’aleshores ballaven, i també donaven permís a les seues hormones per passejar tots els racons discrets del vell local. Anar al Passapoga era sinònim d’indagació a prop de les clàusules fonamentals del magreig. Era, com ho podríem dir, el temple de la carn inflamada, tota plena d’esperança d’acomplir […]