Hola! Hola! Hola! i Hola!!!!!!
Una setmana més, amb la més meravellosa de totes les audiències del món mundial!!! Una setmana més restem farcits d’informació de primera mà, per a poder satisfer la necessitat lògica que tots tenim de conèixer els indrets amagats de la sensibilitat humana. Una setmana més obrim la caixa dels trons per a que els nostres seguidors puguen presumir de saber-ne més que cap altre home del món de tot allò que viu a la màquina intensa de la vida social. Sí senyor!!! La nostra és la MILLOR AUDIÈNCIA del Planeta Terra!!!Sí senyor!!! Per això estem tant requetedevanits!!! I ara, sense més romanços, el nostre
SUMARI
1.-La grandària sí que importa. Manolita Litines, cosidora professional de faixes de luxe, ha assegurat que un bon parell sempre serà un bon parell. Filòsofa d’afecció, la tautologia és el seu fort més reconegut, i tothora resta encantada amb les frases de pes. La llegenda que més l’emplena és: «per Alcoi i per Sant Jordi…» per la seua originalitat, i per l’enorme capacitat reflexiva que incorpora al teixit subcutani de la troca civil.
2.-L’empoma la dona. A Toni se li fa un poc tardet i l’empoma la dona quan arriba a casa. De a on véns, li pregunta Mensin, i Toni respon fent botiges: “pos” de la filà. I ara torna a la càrrega Mensin: de la filà a les sis i mitja de la matinada, i amb la llengua com un drap? Sí, lacònic, respon el Toni. Tu véns de putes…a mi no m’enganyes. Fas pudor de “bugio”, i a aquestes hores… La culpa ha sigut de l’animalot de Jaume que s’ha encegat de cafè i ha volgut prendre l’última durant quatre hores seguides. Sí, sí, Jaume…vaig a fer-te com un bacallà, porc, més que porc!!!. Avui dorms en l’estoreta, i demà ja xerrarem tu, jo i ma mare. Ta mare no! Ta mare nooooooo! Brama Toni, desconsolat i ben derrotat abans d’hora. No vull parlar amb la piranya!!!!!!
3.-El monesillo del Tirisiti. Pepito Carles Abad i Company, monesillo del Tirisiti, ha rebut l’encàrrec dificilíssim de posar un milió de brandons de cera en la capella de Sant Expedit, advocat dels impossibles, per a aconseguir que els del Casal passen les festes a cap de setmana. La cua d’alcoians que viuen fora del poble, i que volen entregar un brandó, arriba al Mas del Troncal, passant abans per La Vall d’Uixó. Un majoral que passa per allà, se’n riu una miqueta i li espolsen set brandonades i mitja a les costelles…tot seguit presenta la dimissió.
4.-Jèssica Antònia vol ser artista. Mare, me’n vull anar d’artista!!! Colsada cerca xicones per al ballet de la Revista, i vull apuntar-me!!! Llença com una metralladora Jèssica Antònia. Li ho dius a ton pare a veure si li sembla bé… Pare me’n vull anar d’artista!!! Què et sembla? I el pare es “descollona” en veure el numeret de Jèssica Antònia: Arreplega les calces de la teua agüela i ja te’n pots anar, filla!!! Llarga, tot seguit,Toni, més animal que la figue de sa tante (la figa sa tia) Diuen les males llengües que han vist la Jèssica Antònia a la fira de festes cridant com una boja: «ahora sí que sí que sale la bola». No és un treball d’artista però li ho sembla, potser…la tómbola sempre serà una opció!!!
5.-Es fuga amb el del gas. No era una fuga de gas, altrament es tractava d’una fuga amb el del gas. Edelmira Montfort i Pasqual farta del darrer tro de la filà del carrer de la Cordeta, o siga, farta ja del seu marit, decideix marxar de casa amb el del gas, un xicot guapo i ben armat de trabuc. Com el seu home no ha tingut mai ulls per a ella, i sí per als assumptes de la filà, Edelmira ha decidit anar-se’n a Cocentaina, almenys. No obstant, tan bona persona com és Edelmira, li deixa una noteta damunt la taula de la cuina que diu: adéu xató, me’n vaig de casa, segurament a l’estranger. Apanya’t com pugues. Ni la teua filà, ni el teu ciri, em diuen res de res. Mai sabràs on estic, no em busques… Visca Sant Hipòlit!!!
6.-Es traga una granera i no s’adona. Constantí Ibànyez, nou Majoral D’Allà Baix, es traga una granera i no s’adona. Però la dona sí que li ho nota: «no sé, no sé, però et veig una mica raret, “carinyo», li diu Virtudes Cruanyes, dona del nou… congressista. A presses i de bòlit, a l’hospital, l’han intervingut d’urgències per treure- li un mànec de granera, amb palla i tot. Per al Corpus, que encara falta un poc, i amb la medalla lluenta com un Déu, Constantí serà amb els seus companys de Congrés, i la dona ja ha pres tanda a la perruqueria, tot demanant que li facen un «RUBIO MONTEPIO», per a cagar-se (sic).
7.-Desfilada de panxes per a eixir a l’entrada. Han dut a terme una nova modalitat per a triar esquadrers: la desfilada de panxes salvatges!!! Només un gran cabal de centímetres asseguraran un lloc a l’esquadra. Els festers prims diuen que això és inconstitucional, i pensen armar un rebombori de l’hòstia. Allà Baix estan dels nervis, i potser esperen revoltes en Sardina, Cordeta, Forn del Vidre, i Tio Caram. Tots els Telediaris d’Aspanya i d’Ultramar se’n fan ressò. President, Majorals i Heralds, diuen que enguany tenen «luto» i no podran eixir a la festa. S’espera un gran
contingent de dirigents de Cocentaina, Petrer i Villena, per a ajudar als actes principals de la festa. La solidaritat garanteix l’èxit dels dies primers del calendari universal.
8.-Beu un “mesclaet”, se li enredra la llengua, i per poc s’ofega. El primer tro d’una filà amb faldilles per poc s’ofega. La raó? Doncs que ha hagut d’encarregar a les xicones de la filà que facen la diana, l’esquadra, la retreta i l’alardo. Motiu? Doncs que no tenen prous xicots per a fer les
desfilades, ja que per culpa del calendari fester, tots s’hi troben fora estudiant, i uns altres, fins i tot, treballant. La situació pinta lletja, i, segurament, el bon xic del primer tro, no arribarà mai Allà Baix. Lloc, per una altra banda, reservat per als elegits per a la Glòria!!! El pobre!!! La dona, ben solidària, només fa que posar-li micapans de mostassa, a veure si li passa l’ofego. Ja veurem què passa…
9.-Voldria ser una mosca…frase repetida pertot arreu. Les senyores dels de la junta de la filà voldrien ser mosques. Per què? Doncs per a aclarir què collons parlen tantes hores els de la junta. No pot ser!!! No pot ser!!! I de què parlaran aquestos? Diuen les dones sofertes dels de la junta. I Pilarín apunta: si a les cadires els posarem claus, i no coixins, ben aviat serien a casa!!! Quanta raó que tens Pilarín, contesten les altres senyores dels de la junta!!!
10.-La frontera…(principi d’acord) S’ha arribat a un principi d’acord entre les localitats veïnes d’Alcoi i Cocentaina per a establir la nova frontera que separe les dues poblacions. El lloc triat va des del Port D’Albaida fins la Carrasqueta, així tant uns com els altres gaudiran de grans zones per a la cria de l’esclatassang. Alcoians i contestans celebraran l’efemèride amb un «ensayo» popular i la degustació de l’apreciat fong. El problema vindrà, no obstant, a l’hora de triar la peça musical que done pas al tuacte, doncs els socarrats volen l’insigne Paquito el Chocolatero, i els alcoians demanen, sí o sí, El Moro del Cinc!. Asseguren, els qui ho entenen, que la guerra està a punt, una altra vegada, de fer acte de presència entre ambdues poblacions. Tots els Telediaris estan encesos per la imminència del conflicte. Al Sr. Obama la cosa no li fa gens ni mica de gràcia, i pensa reunir els presidents de les associacions festeres per a que es posen d’acord amb la peça: «lo mehor siria ascuchar Tatuahe de la seniora Piquer»…assegura el mandatari internacional. De moment la qüestió resta en calma…de moment, encara que hi ha una remoreta que bé està l’assumpte. Seguirem informant.
I bé senyores i senyors, fins aquí el nostre informatiu de la Freixura Viva. Esperem, i desitgem, que hagen gaudit de tot quant hem preparat per a vostès, amb l’única finalitat d’acompanyar-los, just a l’hora del dinar, d’una manera ben amable i divertida. Siguen feliços i els esperem, com sempre, la propera setmana. Un beset molt fort per a tots!!! I sempre, sempre, però sempre, sempre, sempre…tinguen la FREIXURA ben a la mà.