Alcoi ve de situar-se en objectiu privilegiat de les grans empreses de sondejos a l’hora de fixar l’evolució del termòmetre electoral per a les eleccions presidencials als EE.UU. que tindran lloc el proper 8 de novembre.
La capital de l’Alcoià s’ha revelat com a objecte d’estudi fonamental en les prospectives sobre qui serà durant els pròxims 4 anys l’estadista més influent del món, Hillary Clinton o Donald Trump.

La raó d’aquest interès és fruit d’una investigació portada a terme des de fa anys pels instituts de sociologia de les més prestigioses universitats nord-americanes, per a les que no ha passat inadvertida l’estreta vinculació entre l’imaginari col·lectiu de la població de la muntanya alacantina i el somni americà actualitzat al segle XXI. Efectivament, sembla ser que un antic soldat de la base d’Aitana, posteriorment reconvertit en la vida civil a sociòleg i expert en prospectives electorals, va advertir la forta presència del mite de l’Oest americà entre els alcoians ja des dels anys cinquanta. El primer indici el va trobar en el mític Monterrey, la sala de festes i terrassa d’estiu que trobaves entrant la ciutat des del nord, per l’Alameda, i que  era la referència per a girar a l’esquerra si volies anar al centre pel Pont de Sant Jordi (el Pont Nou, per excel·lència). Poc després, ja en els seixanta, va ser el Rancho Wilson en el terme de Muro, un complex d’oci amb piscina i restaurant. I casi al mateix temps, La Ponderosa,  en Benilloba, el bar restaurant que és inevitable trobar-se de cara si vols anar des d’Alcoi a Benidorm per l’interior, per l’actual CV-70 (abans C-3313). Aquest últim és l’únic que continua en actiu, just al costat d’una insòlita escola de busseig a només 520 metres sobre el nivell de mar i a poc més de 30 Km de la costa en línia recta. A partir d’aquestes traces, es va obrir una línia d’investigació sobre el valor de mostra representativa a l’hora d’extrapolar l’estat d’opinió dels vora 320 milions de nord-americans amb la dels cent i pico mil habitants de l’Alcoià-Comtat, donada la fascinació d’aquest últims pels mites del salvatge oest. En el que no acaben de posar-se d’acord els especialistes és en com interpretar la desaparició de les referències més surenyes i vinculades al veí Mèxic, com són Monterrey i el Rancho Wilson, mentre que perviu La Ponderosa, localitzat en l’estat de Nevada. Malauradament, aquestos treballs de prospectiva, que tan bons resultats donaren a l’hora de preveure els resultats de les eleccions presidencials des de 1996, s’han vist seriosament pertorbats arran de la desaparició de la Televisió Valenciana i, per tant del major emissor de pel·lícules de l’oest  del continent europeu. Les dades i perfils de l’audiència de l’espai Cine de l’Oest s’havien revelat com una de les fonts més sòlides i eloqüents d’informació, junt a les enquestes subliminals fetes a peu de carrer i la relació d’establiments oberts al públic amb noms d’aroma western que periòdicament facilitava la Cambra Oficial de  Comerç, Indústria i Serveis d’Alcoi. Malgrat aquesta dificultat, els serveis d’informació americans continuen aportant dades sobre els costums, comportament i aficions dels alcoians, convençuts de la relació entre el subconscient col·lectiu d’ambdós pobles.