Mira, ara que me’n recorde… (i tal i més qual). 
Mira, ara que et veig aprofite …(i bla, bla, bla)
Mira, per si de cas no ens veiem abans…(i allà que va el rotllo)
Mira, em vens de perilles, m’han donat records per a tu…(i se’n fa una hora amb el relat)
Mira, moltes felicitats!!!, fins els vuit dies també s’hi val…(i felicitació al cabàs)

L’avinentesa és ben profitosa sempre. Unes vegades per defecte i unes altres per excés, doncs alleuja situacions quasi impertinents. Diguem-ne que, en aquests casos, el temps juga a favor de l’oblit, tot resolent una realitat indesitjada. Qui sublima l’encontre per resoldre un conflicte de memòria acaba disposant d’una darrera oportunitat per arranjar-ho tot, mentre que l’assetjat ha de posar cara de persona comprensiva i deixar de banda qualsevol insatisfactòria manifestació de sorpresa. Tot naturalitat.

Nosaltres, ara, per si no ens veiem, volem aprofitar l’avinentesa per a desitjar-vos unes vacances meravelloses. I si ens veiem, també us desitgem allò millor, i que el descans us confirme la beatitud…