Diu la «vox populi» (perdó per dir «vox» sense que m’haja passat res, almenys encara) que, a partir de certa edat, la nostra cara és el resultat del pas del temps. També hom diu que, fins a un moment determinat, l’aspecte de la nostra cara obeeix al llegat dels nostres pares. I inclús hem escoltat dir, si fa no fa, que tan bon punt creixem, la cara que se’ns posa és qüestió ben nostra: l’autonomia del creixement ens confereix, també, la possibilitat de mostrar una o altra cara. La manera amb què ens presentem als demés. Així les coses que hem aprés, o bé escoltat al llarg dels anys. Serà, tot açò, veritat? Serà mentida? No m’ho sé del cert. Perdoneu-me les limitacions en matèria de genètica, i en tantes altres coses de la vida.
Hi ha, però, qui té la cara tan dura com el ciment. Hi ha qui mostra, a la vida, dues cares. Hi ha qui amb la cara mostra els fets. Hi ha qui té més cara que esquena (fotre!!!). Hi ha, finalment, qui té cara d’àngel. Manifestacions de caire cultural per definir estats de la qüestió en matèria específica del rostre. Però quan diem: «aquest té un rostre…», i deixem en suspensió l’enunciat, el que volem ben dir és que aital personatge té una «carota» de collons. Sí, i filiem el substantiu amb valor adjectiu, car allò a què ens referim és que l’individu de referència té la cara més forta que un replanell de casa amb dues claus: gran i massissa!
Tenir dues cares és sinònim de falsedat, de jugar amb dues baralles a la vegada (recordem Pelletes), i de pujar i baixar escales tot d’una gambada. Tipus falsos (recordem el duro sevillà) que juguen amb la bona voluntat dels altres.
La cara d’àngel (sempre m’ha semblat força bonica Audrey Hepburn) identifica no solament la bellesa delicada d’una persona, també irradia la pau necessària per a caminar per aquest món de llops famolencs.
Potser la cara siga la matèria primera de què ens podem servir per analitzar, només siga lleument, els valors del proïsme. També hom diu: …la cara és l’espill de l’ànima. Serà així? Però…quina cosa serà l’ànima? Mireu, deixem-ho córrer…
