Hi ha molta cosa que, a la vida, precisa de tres punts. Per exemple una cella partida contra el canto d’una taula criminalment instal·lada, i tan fatalment, al nostre camí de caiguda. No està mal del tot aquest possible exemple. Un altre més, la cistella que al bàsquet ens dona el triomf contra l’adversari exigent i perillós de mena. I un altre més encara quan, fet un babau de la fava, t’empoma la guàrdia civil de tràfic i et lleva tres punt per anar fet un dimoni per la carretera, i creient-te un tal Fangio, el mític argentí as del volant. També hi ha els tres punts per a la fidelització en el supermercat de luxe: compres, pagues, però et donen un munt de paperots (on hi ha els tres punts també) per a quan tornes a comprar fer-los valer en defensa de la teua integritat com a consumidor (asseguren que ja tens per endavant una tafarrada d’euros al teu favor)…i restes ben apanyat, doncs tots el papers, segur, se n’aniran a la brossa al dia següent, no falla. I ells ho saben. Per no donar, no donen ni l’hora.

Els punts ho són tot. O quasi tot en aquest món que habitem. La bossa ha pujat, o baixat, tres punts. La gasolina ha pujat tres punts percentuals només en una setmana. La terra s’ha escalfat tres punts per sobre d’allò normal en una dècada. A la tardor plou a bots i barrals, vora tres punts per damunt de fa tres anys. La llum…no ha pujat tres punts només, segur que ja va pels setanta i escaig. I quins bèsties, els llumeros!!! Al supermercat, el domèstic, el de tota una vida, tot ha pujat, almenys, quatre o cinc punts per damunt de fa dos mesos. On anirem a parar?, ens preguntem. I no ho sabem del cert. Anirem, però molt a poc a poc, marcint-nos, especulant, ataüllant l’horitzó amb un cert regust pessimista, i demanant que no ens claven més la mà amb tant de punt i tanta coma. Demanarem al cel (solem mirar cap amunt quan  l’anomenem, o s’aclamem, o ens referim a l’ens metafísic per excel·lència) que ens protegisca, i que mire per nosaltres, la gent bona que residim  gementes et flentes in hac lacrimarum valle. Ai!!!

Hi ha, però, altres tres punts que superen, i de bon tros, totes i cadascuna de les expectatives formulades amb anterioritat. Sí. L’estornut salvatge que provoca que la dentadura postissa d’un començal siga llançada, i encertada, de tres punts fantàstics, dins el plat de fideus. A mi no m’ho ha de contar ningú, doncs ho he vist amb aquests ullets que s’han de menjar els cucs. Agggg!!!