No heu pensat mai què sabuts han de ser els polítics? I que ben preparats han d’estar per si de cas algun dia els toca tindre un càrrec de responsabilitat i veure’s en la sagrada obligació d’atendre i administrar honradament als seus conciutadans? És tremendo!
Un treball molt difícil, bonic i digne d’admiració i de respecte. Han d’aprofitar igual per a un trencat que per a un descosit i en qualsevol situació, sempre, han de saber estar al seu lloc. És exagerat!
Per exemple, si un s’encarrega del trànsit ha d’entendre de circumval·lació, vull dir de circulació (a Alcoi cosa impossible de concebre). Però bé, al que anàvem: cada terreny té les seues dificultats i cada apartat la seua especialització per atendre millor els ciutadans. Qualsevol càrrec té la seua importància, han de saber de tot, perquè igual t’encarregues de la sanitat, que la setmana següent dus les festes o els esport o una altra cosa, com el turisme o jo que sé!
Això parlant d’un Ajuntament, perquè si parlem de la Generalitat, ja són paraules majors, tot el que he dit abans es multiplica. Allò és massa per a la carabassa.
Jo em pregunte a voltes: estes persones podran dormir tranquil·les? És tanta la responsabilitat i la dedicació, que sempre els quedarà alguna cosa per fer, algun detallet per corregir… I és que no donen l’abast i són persones com tu i com jo. És increïble! I els jornals? Per al que fan, encara em sembla poc. El doble els pagaria jo. Es mereixen l’admiració, l’entusiasme i el que faça falta per part de tots, que a més els hem triat com a governants nostres…
Podria estar molt bé que cobraren més i que estigueren preparats, però llevat d’algunes excepcions la realitat és ben diferent.
La imatge que donen en general és mediocre, quan discuteixen resulten infantils, tancats en els seus programes, estadístiques i objectius i tot és molt enrevessat, obscur, inabastable, estan com lligats de mans i peus i al final, els ciutadans, que tampoc és que siguem el ‘sursum corda’, potser per ignorància, ens desencantem.
Deu ser molt difícil, un repte personal digne d’admiració i d’agrair, però ara per ara, en mi només desperten desconfiança.