slogan tipografia la moderna
Creación
«Fémina»
Si la memòria no em falla... (proses al vent)
Josep Sou - 24/09/2024
«Fémina»

Era una manera de parlar, o de referir-se al dia en què, al cinema Goya, una dona, acompanyada d’un home (xaval, jove o adult), podia entrar debades al local on es duia a terme la projecció (cine)… 

I així, a la cua que s’hi formava, les ofertes anaven d’un costat a l’altre: «…vols que fem fémina?», preguntaven les dones (algunes eren, ja, agüeles). De debò ho dic: imposava un poc fer parella amb una persona tan gran, però l’economia (sempre l’economia pel mig) manava, també aleshores, car es produïa un estalvi per al mascle, ja que solia repartir-se a mitges el benefici de fer parella, encara que aquesta només fóra de compromís, clar. Això sí, una vegada creuada la porta del local, cadascun fotia el camp per on li vingués en gana: tota una estratègia per reduir els costos que la lúdica vesprada ens possibilitava. Jo n’he fet de «fémina» unes quantes vegades, i assegure que no em feia gràcia de cap manera, doncs els meus amics se’m burlaven davant les «conquestes»  que anava practicant. Riures, gestos insans i colzades doloroses eren el tribut que rebia per procurar-me una mica d’estalvi.

I des d’aquell moment ençà, hem incorporat al nostre vocabulari l’expressió: «…açò és fémina…» per a significar que una cosa és senzilla, fàcil de comprendre, popular i a l’abast de tothom. Per exemple, quan ens referim al repertori fàcil (no massa exigent) que ofereix un concert de música clàssica diem: «…concert fémina…». O també, quan el Barça juga contra un equip de menor entitat diem: «…aquesta vesprada tenim partit fémina…», però va i l’equip en qüestió (el suposadament fluix), com si no hi hagés un demà, ens apallissa i ens frega, almenys, fins dijous vinent, quan encara estem pegant-li voltes al cap de com ha estat possible la derrota, humiliant i escarnidora. Però cantem, inconscients o llunàtics : «…ser del Barça és el millor que hi ha…» Som una colla d’insensats. Però, i què passa? Ens agrada patir i ja està! De derrota en derrota fins la tragèdia final…peccata minuta.           

    

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario