Hola, hola, hola i hola!!!!

Quina felicitat més gran retrobar-los, a tots, assegudets davant la pantalla, sense fer soroll i esperant les informacions més precises de l’univers sideral. Estem força contents de tenir-los a tots juntets, i al foc dels brasers. Quina delícia tan gran!!! Quanta alegria!!! Com de satisfets estem!!! I és que som una família, sí, una família de les més grans que hom haja pogut conèixer. Som, i serem, tots plegats, la Gran Família als peus de Cerelles, la deessa més bella de l’olimp nostrat. Ai!!!!

Però no volem desficiar-los ja més, i necessitem amb força i entusiasme iniciar el nostre…

Sumari

1.- Paquito Facsímil, polític de debò, i molt bon xicot, almenys això pensàvem tots fins fa una estoneta, tira una caneta a l’aire i reballa perruquí i tot. Ho ha sabut fins la Sra. Comare de Tollos, que el molt picardiós, i per «Churumbelerías», ha arreat taquets per ací i per allà. La cosa s’ha posat calenteta i la sogra treu foc pels queixals: «tu, quan entre en casa, me’l deixes a mi, i veuràs com se li lleven les ganetes de fer porcades…», li diu la mare de Paquita, la Sra. Paca, la seua filla. La pobra Paquita plora tothora, però de vergonya, perquè diu que li sap molt de greu que Paco vaja per tot el poble ensenyant la pansa pobrissona i tan negra: «veges, veges tu, com va l’imbècil del meu home mostrant, ‘por doquier’ això…»

2.- Lluís, el de les assegurances, li dóna el setmanal en negre el seu fill adolescent, i com és agarrat com una llepassa, i li ho fa ben curtet, el Jordiet, el xicon, el denuncia davant el jutjat. S’ha armat un desficaci del déu, i els advocats pensen que tastarà garjola: «ho ha fet sense voler, mostra penediment, i promet que li augmentarà la paga el seu xiquet…», asseguren els lletrats de la defensa. Jordiet, mentre, es frega les mans, tot pensant que ja se li ha acabat la misèria rapinyaire de son pare. L’agüela del xaval resta contenta, però de debò, ja que pensa que el seu gendre: «és de la Virgen del Puño…i li agrada més una gorra que set barrets…ho té tot molt ben merescut», esclavoneja la iaia.

3.- Un herald de festes fa el recorregut de l’entrada a cavall, però sense haver comprat el bitllet, i l’acusen d’ús indegut del transport municipal. Quan la comitiva arriba a Cervantes, una parella de guàrdies el deté, tot conduint-lo vers les dependències municipals. L’interrogatori ha estat dur del tot, i l’herald, de nom Jafet, ha cantat pel Fari, posant damunt la taula la precarietat familiar i la impossibilitat de pagar els diners del viatge. Entre les filades de càrrec han arreplegat l’import de la taxa per tal d’estalviar-li problemes el pobre Jafet…(Guanya la solidaritat universal de la Nostra Festa)

4.- Drama al veïnat del Tossal. Demètria Puchades, que renta la roba tots els dijous al llavador comunitari, i que coincideix, sempre, amb la seua veïna Angustias Benamejí, natural d’Espejo, i molt bona xica, per cert, li pregunta a l’andalusa: «hoy qué hase, tienes encara mucho pa rentar?» Li respon Angustias: » mira, ya toi blanqueando…»

Tot seguit una esquadra de GEOS, tots com un armari de set portes, assalten les rentadores, fusell a les mans, i criden embogits: «quién, cómo dónde y cuándo se ha blanqueado?» Tal és l’statu quo, i els nervis que, pertot arreu, s’escampen. La parròquia tremola, cada dia que passa, un poc més. Estem, tots, dels nervis…

Les pobres Demètria i Angustias, una vegada aclarides les coses, s’han hagut de prendre una botija d’Aigua del Carme, de tanta por com han passat.

5.- Finalment, la igualtat! Passat el Mig Any, comencen els preparatius personals per a restar immaculats de cara la trilogia. Comenten fonts molt ben informades que, l’altre dia, a la perruqueria unisex del carrer d’Almussafes, Ximo i Dorita, coneguts de tota la vida, compartiren assecadora i tractaments diversos de cara a les, ja, tan pròximes festes locals. Doncs sí, a Ximo li han fet les metxes, necessàries per a eixir a l’esquadra especial, i a Dorita li estan tractant les galtes per a que es puga deixar patilles, imprescindibles per a lluir a la diana contrabandista. Una gràcia, veure’ls tan juntets, baix de l’assecadora i xerrant «a mandíbula batiente» de la il·lusió que tenen per fruir del colze amb colze, i de la visió de les grímpoles i gallardets damunt els merlets del castell.

6.- Acusen de suborn Leocadi Scrot, de malnom «Colló». El seu fill Pepito Scrot, ben cabrejat amb el seu pare per la reiteració de la conducta delictiva, ha posat en coneixement de la comissaria local tot l’embolic: «Resulta que mon pare sempre està dient-me ‘si et menges els cigrons et done un caramel…si treus bones notes, et compre un patinet, si m’ajudes a dur embalums a la caseta, et deixe eixir a festes…’, i així, amb aquesta pressió, no puc viure», ha declarat Pepito davant el comissari. L’autoritat ha posat mans a l’assumpte, i traslladarà la denúncia del xaval a la fiscalia. Fonts massa ben informades creuen que a «Colló» li pot caure un puro del tretze, per tanta contumàcia en la repetició de les seues actituds delictives. L’agüela del xiquet, sogra del Sr. Scrot, anima el net per a que cante tot el que sap de son pare, la qual cosa podria conduir vers la presó el pocasolta de Leocadi.

No passen pena, quan ens ho xerren, els ho contem. De bona veritat.

7.- Guillem Cerdà i Cremades, home ben graciós i culte, va al baret Ca la Torao i demana el cambrer si té ‘lamelibranquio’, i el cambrer li fot amb la safata al cap, tot fent-li un forat de vint-i-tres punts, almenys. Els amics del Leocadi encara estan badats de riure, a un no el poden treure de baix la taula, de tant espixorrat com està: «Home Leocadi, podries haver-li demanat «mejillons», i així t’hagués entès de seguida…», li diu el gracioset de Raül, el millor amic de Leocadi. L’animalot d’Atilà Moscardó, una altra bona peça, mentre acompanya l’amic per a que li posen els punts, li amolla: «ara, li diem el practicant que no et tanque del tot la ferida, i ja tenim vidriola per a passar el ‘montepío’…»

8.- Ràdio Pimpinela, ha anunciat, com si tal cosa, que el primer que trobe un corrupte, se’l queda per a tota la vida. Ningú no gosa a eixir de casa, per si de cas. El comerç en general, els taxis, els cinemes, els vigilants de ‘la hora’, etc., no saben on posar l’ou, de tant avorrits com estan. Miren de pegar-li foc a la ràdio que ha fet l’anunci, ja que asseguren que: «ací no hi ha corruptes ni la mare que els va parir…» Ja veurem qui adoba, amb gràcia, el pastissot.

9.- «…un lleuger ruixat caurà, sense importància, pel sud de la península…» Deia el desvergonyit de l’home del temps. Total 321 litres per metre quadrat en una sola hora…»lleuger ruixat dels collons!!!» Menys mal que la rebostera de la filà tenia amanida la pasta per a fer croquetes de bacallar, i ha pogut coure, a temps, una que pesava mil quilos, i que semblava un transatlàntic, doncs agafats a sobre de la croqueta, com si fos un tronc a la pel·lícula ‘Lo imposible’, hem pogut salvar la pell…»no hay mal que por bien no venga…»

10.- Jaume Corbella anuncia la seua dona que baixa a comprar tabac, i Pilar li diu que: «ara en passar açò», que ho se’n du els cinc xiquets amb ell, i així passegen una miqueta, o si no té tabac, doncs que es fume la verga…. Sembla, no sabem ben bé perquè, que no es fia ni un pèl de l’astut Jaume. Ai, els homes…

I be, estimats amics de la Freixura Viva, la Freixura de tots, arribem a la fi del nostre programa d’avui, amb el desig de que s’hi troben una mica millor informats de totes les trapaceries domèstiques. Tot el que passa els ho contem, sense trampes ni cartrons, perquè necessitem tenir una població llesta, guapa i eixerida. Així!!! I els prometem, si ens deixen els fats, restar amb tots vostès la setmana vinent. Adeééééééuuuuuuuuuuu!!!!!