Una setmana més posem en marxa la “picadora” per a informar-los, com tots vostès es mereixen, de l’altra realitat, de la vida que només apareix al si del nostre cau harmoniós i tan confortable. I parlarem de les notícies que no ho semblen, però que ho són, i tant que ho són, amb la ferma voluntat de descobrir que hi ha al rebost de les nostres vides col·legiades; al fons inversemblant de la història que ens contempla. Un món ple d’il·lusions òptiques i que afegeix sal i pebre al cuinat de cada dia.

Ells i elles, o bé tots plegats, seran l’univers “potes amunt”. Res se’ns ha de quedar al calaix, si és que el temps ens és suficient, i en cas que no ho fos, la setmana vinent faríem la tria escaient per tal que tothom puga veure, i viure, la passió d’estrenar emocions desconegudes. Darrere de cada olivera s’hi amaga la notícia, darrere de cada xop alena la quimera.

La màgia de l’escorcoll, i de furgar en les fotografies de la vida imprevisible, retrona places i carrers, parcs i avingudes, domicilis particulars i llars de pensionistes, arreu la geografia que ens conforma i confirma, ara i ací. Anem, així doncs, a pel

SUMARI (sona el pasdoble “Souet” com a música de fons)

1.-Ritiu, la passadora de calces, s’ha fet un lifting, i quan ha esternudat per primera vegada després de l’operació, se li han soltat vint- i – tres punt de sutura de darrere de les orelles. A la pobra i li han caigut els pàmpols damunt dels muscles.

2.-Desastre. A Remedios la corsetera, després de vint-i-dos sessions de làser, li surt un bigot espès com la molsa del betlem. Els esteticistes se’n fan creus i no comprenen el fracàs dels resultats. Remedios busca un advocat ben preparat per a exercir accions contra els animals que li han fet “això”.

3.- Mala llet. D’Anselmito Vidal, diuen que perd l’oli. I sa mare, vídua la pobra, no ho ha entès massa bé i ha preguntat el seu fill si li passa cap cosa al cotxe. Anselmito, d’un batistot, s’ha tret dos pinces del cap i un rulo, que portava per a estovar- se la clenxa, i amb una portada, que quasi arrenca el marc, surt de casa cabrejat com una mona.

4.- No hi ha víctimes. La «Prima de Riesgo» entra al número vint-i-tres del c. Sant Nicolauet per veure l’Entrà dels Moros, i s’escagassa, fins i tot, la barana del balcó. No hi ha que lamentar víctimes, però la «prima» és tota una blaüra, des de les celles fins els turmells. No saben encara si podrà eixir a la processó del Corpus.

5.-Nou concurs. A la Glorieta, al Mig Any, se celebrarà un nou concurs. Es tracta de mesurar el flat, «flato», entre totes les filades participants. Qui guanye el concurs podrà posar, al rètol de l’entrada dels locals de la filà, en comptes de «filà…» «Hilada». Les autoritats festeres demanaran el flatòmetre al Sanatori Sant Jordi, com no podia ser d’una altra manera.

6.-Piluca Gosalbez, del puntet, puntet, puntet, i de la crem de la crem local, s’ha comprat, de mascota, una serp salvatge que fa vuit metres de llargària. La bèstia ja s’ha fotut a tots els veïns del primer replanell de l’escala. La tia fotre, a preguntes de la premsa ha contestat: «la pobrecita tenía más hambre que el señor Garrón», i tot amb un castellà d’allò més refinat i distingit.

7.-Al Rànquing «Pasta Gansa» s’ha classificat, com a leader, o siga, la persona que més peles té de la industriosa vila d’Alqua, Toni Vidriola, perquè diuen els que tot ho saben, que encara té estalviada la meitat del primer jornal que va guanyar quan tenia divuit anys, i tota la resta també. El primer tro de la seua filà està «asul marino», perquè el tio es nega a fer de capità a les festes de l’any que ve… “i això que li xorren garres avall”, assegura.

8.-Bon pilot, bon farinot. A la pastisseria dels afores de la ciutat La Coca Bova, l’oficial de primera Tonin, produeix un milió de bescuitets, i tot per culpa de la conversa que practicava amb l’aprenent Romualdo. Ara farina, després aigua, més farina i més aigua, ara més farina i torna amb més aigua…la falta de concentració el duu al milió de les llengüetes dolces esmentades.. La pasta, però, ha arribat a eixir per les finestres i ha enviscat tot el barri. Poden hi haver problemes de salubritat a la zona.

9.-El Sr. Tirisiti i Edelmira la Panerola, podrien estar pensant en passar per l’altar, després de setmanes de convivència. Asseguren estar molt enamorats i que viuen un estat de felicitat permanent. Es casaran, diuen, en octubre, així podran retornar als escenaris en la temporada alta de desembre. Per una altra banda, Tereseta ha conegut un xicot de la filà del capità moro i sembla que la cosa va per bon camí. Com diu el refrany: «cada olleta té la seua tapadoreta».

10.-Cafeoducte. Una empresa molt d’ací, i que porta el nom del barranc més famós de la història, prepara la construcció d’un cafeoducte monumentalment quilomètric: almenys mesurarà deu mil quilòmetre la primera fase, i per a la segona moltíssims més encara. La qüestió és inundar de la negra beguda de cafè Europa, i part del món, i exportar la poció màgica que estimula i encoratja el personal autòcton. El problema, ara, una vegada preparats tubs, juntes, xanques, etc., és la denominació que se li atorgarà al «colpet», als diversos llocs on s’hi arribe l’exportació. Però s’apunten, per part de filòlegs experts, les següents solucions:

-Colpetto…………….italià
-Colpot……………….polonès
-Colpach…………….alemany
-Os colpes………….portuguès
-Colposki……………rus
-Colpê……………….francès
-Colpetion………….anglès

i en prepararan de noves denominacions per a la segona fase del projecte. El govern vol prendre part al negoci perquè assegura que, amb l’energia de l’espirituosa beguda, podrem fer-li la competència al gas rus. Podrem ser leaders mundials. L’Ajuntament ja sap qui pagarà, si tot marxa bé, les mascletades a les festes de l’any vinent.

Siguen molt feliços i, fins la setmana vinent…