No s’ho poden perdre. Hui tenim el cabàs de les notícies plenet, a caramull. Hui ens hem eixit de mare recercant, fins i tot, a les golfes dels nostres arxius. Les històries que volem contar-los són totes vertaderes, triades des dels escudellers polsosos per a tots vostès, i per a l’hora de l’àpat, amb el desig d’acompanyar-los a la taula de casa. Un temps de televisió per al cor i la freixura, un temps d’amistat i de complicitats clarament manifestes.
Ara que el perol flaira a pilotes, ara que el guisadet olora a bacallà, ara que l’arròs encara no s’ha esclatat, ara, venim a acariciar-los amb la Freixura tendra, la Freixura de tots, i volem que estiguen ben contents, ben divertits i ben bé. Ala!!!
Aquest programa que hem amanit té el repte d’arribar, fins i tot, al Riuet de les Ventreres. Ni més ni menys. Ja saben que els volem, i que ens fa molta il·lusió que estiguen pròxims, parant ulls i orelles darrere de l’aparell de la televisió, tot esguardant, ara sí, el
SUMARI (sona, com a música de fons, el pasdoble Jordiet)
1.-Hannibal Lecter. A la final del mundial de Coto i Cau, Pep Sargantana es juga d’últimes la minsa, i el seu company, que respon a les sigles A.R.S., d’un mos li arranca una orella. Diuen fons fiables, i gent que restava mirant la partida, que un crit salvatge animava endur-se, el pobre Pep, a l’hospital comarcal, i que ell responia que no, que el portaren a casa de la Manana, perquè cosia millor. Les cartes d’Heraclio Fournier acabaren molt esquitxades de sang, i ja només aprofitaran per a pintadores. Un desastre dels grans. Tota una tragèdia. La Creu Roja arreplega la orella i la posa en paper albal, tot conduint Pep a casa de la Manana, situada en el carrer la Sang 423.
2.-Fonts pròximes a la Bonica del Tirisiti manifesten sorpresa davant la remor sobre la possible relació d’aquesta amb el Sereno, i diuen que «ni hablar del peluquín», que solament són bons amics, i que passegen, a voltes, per la «Bandeja». Però les fonts asseguren que han vist el Sereno botar la barana del balcó de casa de la Bonica a les quatre i mitja, encara que ells diguen que eren les dotze. Ja veurem en què para aquest embolic.
3.-Abolició de fronteres. Ja era hora!!! Aquesta és l’expressió general de la multitud convocada a l’acte oficial d’enderrocament de la tanca divisòria entre les localitats veïnes d’Alcoi i Cocentaina. La gent no sap si riure o bé plorar. Els ciutadans de Muro, directament, es descollonen, i no s’ho creuen gens ni miqueta: “açò durarà menys que un pastís a la porta d’una escola”…assenyalen.
4.-Solució. Remedios, la botiguera del Carrer del Vall, alena de veritat. Com sabem, per culpa del làser, li ha sortit un ben espès bigot, i premut com un déu. Però una vegada comprovat que la barbota d’una cantant austríaca no ha estat impediment per a guanyar el Festival d’Eurovisió, ella decideix, ara, deixar-se també patilles, i apuntar-s’hi als Contrabandistes. Ens hem assabentat que ja pren classes de navalla per a fer el «cabo». Remedios comenta: «no hay mal que por bien no venga», i s’estova com una gallina lloca, pensant amb el penjoll de borles que li penjaran a cada costat de les cames.
5.-Gurugú. Brauli García, «Llevadura», fa una mala passa i baixa el Gurugú a bacs, amb tanta mala sort que ha estacat el cap entre els barrots de la tanca del CADA. Els bombers tarden vint- i -quatre hores a treure’l d’allà, i damunt la dona l’empoma de curt i li pega un bonegó amb rancúnia: “si t’ho tinc dit, cada dia estàs més bolsa, no saps on poses els peus, i en comptes d’ulls tens dos bacores, ai!!!” li diu Virtudes. La gent que passava per la vorera pròxima, creia estar davant d’una performance tipus modern i participada, i que el borinot de Brauli ho ha fet aposta.
6.-Festival benèfic. Amb una desfilada de pentinats rars i imprevisibles, s’ha celebrat el festival benèfic a favor de la S. D. M. R. P. L’A (Societat De Màrtirs Reconeguts Per l’Ajuntament), la recaptació ha estat enorme, i s’han acabat totes les localitats per a l’acte. El pentinat masculí que ha causat gran entusiasme ha esta el nomenat «ENSAÏMADA», i l’essència del qual va aparellada a tapar la carabassa pelada de qualsevol tiet amb rosques concèntriques fins el centre del crani. Diuen els assistents a l’acte que els xics calbs ja no hauran de patir. Però el problema vindrà a l’estiu, doncs el bany pot convertir l’ensaïmada capilar en la cua del cavall del Sr. Pussa.
7.-Sorpresa. A Jaume «el fanàtic», el central del Deportivo quasi li arranca el cap d’una balonada salvatge. Braga, a l’hora de treure un baló de l’àrea pròpia, li arrea una sardinada brutal que s’estavellà contra el cap de Jaume, i el pobre, mig sonat, crida: he vist el Cometa Halley!!! I tot seguit brama: «chi centra chi, què la vols per a tu assoles?» El Collao emmudeix i pensa que Jaume, «el fanàtic», palmarà sense remei.
8.-Elviriues s’ho fuma tot i rebenta. La policia, que no és tonta, troba, al balcó d’Elviriues «la minsa», vint-i-tres planters de maria. Però només troba els troncs de les plantes i els cossiols, i de fulla cap ni una. La careta de la finada sembla com si tingués l’aliacrà, groga com un pecat, i per tot arreu hi ha burilles, la qual cosa posa de manifest que allí s’ha fumat. La policia, però, no s’adona del tuacte de les burilles i no pot dir allò de: “ací s’ha fumat”, trencant el costum i la tradició.
9.-Lolita Cascant, la rebesneta del cosí de Clásico, el torero, que festejava amb un individu de filà, ja s’ha barallat amb el nuvi que tenia, i que no sabia fer el cabo. Resulta que la xicota, farta de dir-li: “collons, ensenyat a fer el cabo d’una volta, redéu”, i ell ni flowers, doncs li ha donat passaport, i ara surt amb un altre xic que fa el cabo amb la porra, i amb borles, massa bé i tot. La seva família, ara sí, està molt contenta, i pensen veure l’arrancada d’esquadra l’any que ve. Així, cosa ben necessària, la festa, la nostra, guanya nous hooligans. Tot té solució, menys la mort, diuen…
10.-Tomàs Marraixa es tira a la loteria i no sap a qui dir-ho. Per fi, li fa un breu comentari al seu amic Sento Llepó i se n’assabenta, fins i tot, el president de la Comissió Europea, per mitjà del seu amic Rajua, que a la volta ha sigut ben informat per la Sra. Merkel. El primer tro de la seua filà li ha demanat que s’estire una miqueta i que faça de capità el 2047. Més agarrat que un xotis, Tomàs s’ha demanat la baixa de la filà per infermetat llarga, i la dona li arrima un paquetot del dimoni, perquè: «jo no pense quedar-me a casa els tres dies de festa, així, feta un mòmia, com tu, tros de moixama. Per a què collons volem els diners? M’ho vols dir? M’ho vols dir? M’he de fer sis vestits, m’he de comprar una dotzena de sabates, i hem de dinar tots els dies al restaurant!!! I si no vols, te’n vas amb ta mare a la caseta, i descanses bona cosa, i jugueu un cotet. Val? Però jo, ni pensarlo ni soñarlo, jo, una sabata en cada peu i al carrer!!! Pos sí que te veré.» (Quasi sense alenar, la pobra)
I de moment res més, estimats amics i amigues. Només desitjar-los que siguen molt i molt feliços. Un besets per a tots i fins la propera setmana, i que no falte ningú. Ja saben que passem llista…
