Hola, hola, hola i hola!!! Una setmana més obrim programa per a contar-los, per a entretenir-los, per a barcellejar-los totes les cosetes que hem anat rumiant per a vostès. Ja saben que són els nostres estimats companys de xerrameca a cau d’orella. Ja saben que els necessitem amb ferma complicitat per a gaudir d’aquest espai d’esbarjo i cerveseta. I no ho hem dit encara: la nostra audiència és preciosa, és meravellosa, és fantàstica, és….i ara sí, el nostre.

SUMARI

1.- Rigobert Cominches passa pel quiròfan. Un grapat de Mosquits Tigre de Bengala ataca, en la nit calorosa del vint-i-tres de juliol, el bo de Rigobert Cominches, i aquest, a manotades, s’esgarra la cara, fent necessària una ràpida intervenció quirúrgica que li retornés el semblant. Pepica Mompou, la dona, amb gran atenció, li posa una palleta per l’únic forat entre les benes de la cara, perqué es pogués fer un colpet de cafè, i així celebrar el primer dia de la setmana de vacances.

2.- «No money for luking!» Manuel Heredia passa les proves del nivell B1 d’anglès, i brama, tothora, al mercadet dels dissabtes, la insuperable llegenda: «no money for luking!!!» convidant els transeünts esguardar, i de bades, la mercaderia: ventoses de plàstic per a penjar eixugamans. La seua senyora, Rosario Montoya, ja va pel quart de castelà avançat, i crida amb dolça melodia: «niñe comprasu brague que sus va a constipá er conejo!!!» Els lingüistes van de bòlit, i els dialectòlegs ja, ni mengen, ni beuen ni fumen, tot repassant els grossos manuals de dicció i de semàntica. Les vendes al mercadet creixen com l’esparraguera, pugen les accions i la borssa alcança els 1300 punts.

3.- Una de pirates. La gran penya La faixa boja se’n va de pet a Montichelvo, i acaben tots els penyistes al port de Dénia, damunt d’un vaixell pirata, fent de secundaris i ben disfressats de llops marins. Toni «Sangueta», el més bufat de tots, mossegant un ganivet rovellat, diu: «a por dellos mis bravos camaradas!!!» I la resta d’animalots es descollonen, tot supurant bromera de cafè per la boca. Berlanga els contracta per a futures pel. lícules. La indústria cinematogràfica local comença a fer números i la cosa potser anirà a més.

4.- Les juntes fan aigua. Diuen fonts ben informades que les juntes del Casal fan aigua. Han cridat a vint-i-dos, o vint-i-tres lampistes per veure si poden fer front a la destrossa que ha provocat el rebentó.

5.- Camilo el llonganisser estiueja a Piles i veu 442.222 vegades Peter Pan, i una vegada menys Ell Rei Lleó, tot en feliç companyia del nét Nicolau. Camilo resta mig catatònic, i Pilarín, la dona, li diu que: «has de donar-li gust al xiquet, i disfrutar amb ell, total…» Camilo, que encara que no es note molt, ja parla sol, voldria ser Campanita, i volar al país de prendre pel cul, de sobte i sense avisar.

6.- La culpa, de la mariscada. Tona i pico de cacaus i tramussos ha tingut la culpa de que Persiana, recent secretari de la filà, tinga un embús de pronòstic reservat. A l’hospital no han pogut fer res, i han telefonat a Tubos y limpiezas El Campello per fer-li una passadeta de baixos, a veure si li animen el trànsit intestinal. L’Ajuntament demana prudència, i tancar bé les finestres.

7.- Liposucció. Elvirín, la dels ous, es fa una Liposucció d’eixes, i la Palmolive fabrica vint-i-tres mil pastilles de sabó d’escurar amb el greix d’estil.lat. Quan arriba a casa l’home li diu: «xica, Elvirín, te n’has entrat com el tio del quinzet!!! Què farem de sopar?»

8.- Passa del cotó i cau a la Càbala. Després de ser finalista del mundial de cotos, Pep Sota s’hi dedica a la Càbala. Allò seu ha estat una vocació sobtada, i endevinar sortilegis una passió amagada. La dona, Paquita la Creu, s’empipa d’allò més i li amolla: «deixa’t de romanços i para la taula, tio collons!!!» La sogra retruca pel baix: «els homes no aprofiten per a res!!!»

9.- Jéssica-Vanessa llig dues línies d’un llibre i s’embufa totalment. Al Sanatori, l’oxígen corre pertot arreu, i no saben si la podran reanimar. Amb una llavativa pensaven que hi hauria prou, però no. Ara la policia busca el desgavellat que li ha facilitat la lectura, i els sospitosos poden estar entre els professors de l’Institut on va la xica. El principal de la bòfia retreu: «cada día la cosa del enseñamiento está peon…aónde iremos a parar? Si lo trincamos, lo empapelamos…»

10.- Es menja una gamba roja de Dénia, i surt a la Plaça per a dir-li-ho a tothom. No ho ha pogut resistir. Com si es tractés d’una celebració culé (una més de les moltes celebracions culés als darrers temps de glòria) Tadeo Llopis, el Borreta, es passeja per la Plaça escridassant amb la botzina i proclamant que s’ha fotut una gamba roja de Dénia: «feu-se la mà, pobres, que sou tots uns pobres de solemnitat!!!» Des d’un edifici veí, li llancen un orinal al cap i un furgadents. La dona li diu: «quina crisi? Ai, pos no, mosatros ni crisi ni res de tot això. Mosatros sí que podem…»

Una setmana més, tristament, el nostre temps s’acaba. I amb gran pesar hem de dir-los adéu. No voldríem que açò passés, però el temps s’esvaeix com els núvols després de la tronada…i ens fa pena, molta pena, de debò. Però una altra setmana vindrà per a guarir les ferides d’aquest adéu malvolgut. I no ens posem tristos, no paga la pena, i a més, ja n’hi ha diables fent diableries, i nosaltres restàrem ací per a contar-les.
Adéu a tots i…fins aviat amb la promesa d’una nova Freixura Viva, la Freixura de tots!