No es tracta del Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, no. El pobre, a la creu, ja en va tindre prou, i no li’n cal, ja, cap cosa més. I paga la pena deixar-lo ben tranquil. Veritat?

Aquí fem referència a l’expressió reconeguda com una mena de daltabaix definitiu. Diem: per a més «inri»…, i amb açò ja manifestem la definitiva exposició a l’abisme…socors!!!

«Per a més «inri» va i se m’ascla el cotxe. Per a més «inri» la meua dona m’ha deixat i se n’ha anat amb Toni, el meu millor amic (com deu de ser el pitjor…). Per a més «inri» va i me’n suspenen quatre assignatures: una bona màrfega de carabasses. Per a mes «inri» tinc la pròstata com un pinyol d’alvocat, i per pixar precise d’una hora i tres quarts…(si estàs veient Ben-Hur i vas dues vegades a pixar, doncs et semblarà, la pel·lícula, només un -trailer-)»

«Inri», si més no, és com la llet: «Açò és la llet». I, de vegades, inclús la rellet. Encara que amb una via més domèstica, potser. I mai no podrem saber quina ha estat la gràcia d’emparentar «inri» amb «llet». Resten llunyanes les possibilitats de  fer-ne el parentiu correcte. Veritat? Doncs així passa amb un munt de fenòmens reconeguts per tots nosaltres: hi ha qui confon el cul amb les témpores. Cosa ben difícil, però molt elevada, clar. Hi ha qui no distingeix la quantitat de genets al llom d’un ase: «…no m’hi veig dos damunt d’un burro» Àdhuc, de vegades, mai se sabrà si un va o torna, i la cosa resta ben a les clares, i a la vista de tothom. Però ho diem i, pense, que no pas sense raó. La qüestió és posar-ho tot potes amunt i fer, de la filosofia, un joc de mans. La saviesa ja la posen les persones senzilles.