slogan tipografia la moderna
Creación
La caixa de música
Si la memòria no em falla... (proses al vent)
Josep Sou - 07/06/2022
La caixa de música

No sé si hi haurà alguna cosa més trista que el so d’una caixa de música. Quan l’obres ja no pots parar: t’entregues decididament a l’enyor, a la melancolia, als records que resten a les golfes infinites del cervell. Et visiten els pesars més insòlits, i fins i tot l’angoixa, per tanta fragilitat com la vida ens procura, fa acte de presència a l’instant. Tot açò s’esdevé, d’una manera o d’una altra, per la música (sol ser una melodia fàcilment recognoscible) que surt de la caixa. I el súmmum és, quan també gira, fent puntes, una ballarina de cames finíssimes i tul blanc immaculat. Per favor, quanta pena! També algunes llàgrimes rodolen galtes avall. No sabem que ens hi passa, però ens passa. I pel que coneixem, sol ser moneda de circulació freqüent. Potser ens trobem en l’edat d’anar fent plors tothora: «llàgrima a l’ull, bocí com el puny», resa l’adagi popular.

L’altre dia (és una manera com una altra de parlar) llegí que per a anar bé a la vida, cal fer, amb certa voluntat i freqüència, net. Allò que es diu «fer neteja». Tot allò que hi ha als calaixos, i que a més no aprofita per a res, doncs a la bossa del fem. Si qualsevol galindaina: «souvenirs», porcades que ens regalen, coses lletges que guardes compulsivament, el record despietat del darrer viatge a Lourdes, o a Covadonga, ufffff, el passaport caducat des que vam fer el Preu, l’estampeta del veí del sisè de la seua primera comunió, la cartilla militar, la bíblia en pasta…, tot, absolutament tot, doncs a fer la mà. Són consell que ens donen, però dels bons. Cal arromangar-s’hi i fer-ne cas.

Un corrent d’aire fresc arrossega la pols dels calaixos, abans atapeïts, i, ara, encara llença contra les parets del despatx la pèrfida fotografia on s’assemblàvem a Pancho Villa (in memoriam). S’ha de reballar tot?  Potser tot, tot, no…quasi tot sí. Ens diuen, els més saberuts que coneixem, que a la mortalla no ens han de cabre totes les coses que anem emmagatzemant al llarg de la vida. Doncs, aleshores?  

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario