Entre a la consulta d’un  metge, i li dic:

– Metge per favor, mirem, el fetge!

– No, no és el fetge i no sóc metge, sóc un simple  “curandero de mocador mandadero”.

– Aleshores que tinc?

– A vore, mirem, vull vore els seus ulls. Ja està… Vostè té un problema de “carn fugida”

-Això  vol dir per exemple… que ha vist algun ‘derrame’? És greu curandero?..  O  és  que la carn se’n ha anat a la platja de ‘vacances’, va per favor, no em faça riure…

Amb molta seguretat em diu:

– No, eixa carn normalment torna després de passar un temps amuntegada en la costa o en la serra.  El seu problema és de carn  fugint d’altra carn i eixa quasi mai torna, vosté té un problema, li repeteixc, de “carn fugida”  Com li ho explicaria jo?  Vora: Ai, me’l menjaria, diem als xiquets quan són de pit i després  pensem, tenia que haver-me’l menjat… Mai més trobem  eixa carn.  Perquè  va fugir, comprèn?   Per això diuen: Algun dia et penediràs de no haver-te-la menjat!! Compren? Compren? Comprèn?…

De sobte vaig començar a marejar-me i a sentir la veu del curandero d’una altra manera, mentre continuava amb l’explicació, compren?  Movia el mocador mandadero en l’aire i jo obeïa, vaig començar a tindre visions  i sensacions estranyes.  Em vaig deixar dur, tot era blanet… blanet… Sentia veus… la meua carn fugia…

“Ai, quin gust acaronar-te, estaria hores prement-la, olorant-la, xuclant-la, amunt i avall i amunt altra volta, ai, ai, ai, entre?…  I entre entrecot i entrecot un colp i pegue un bot i entre bot i bot, botifarra, n’agafe una i pot ser després una llonganissa crua, saborosa ¡posa’m més vi amb la gasosa!”

De sobte,sent:

– CARNE! CARNE! EL CARNÉ! COÑIO!

– Mire, no el porte damunt, però sóc carn, tinc carn i em sent unflat. I com un globus.

“Estic volant com un “tartar”,  fugint d’eixa carn que vol identificar-me, em sent lleuger com un “carpaccio”. Allà al fons sent com una música , tinc ganes de cantar i cante “la barbacoa” quan mes a gust estic… La barbacoa … oa…   los chorisos parrilleros….”

-EL CARNÉ, COÑIO!!

“Altra volta? Jo només vull un poc de carn torrada i sense que es done compte me l’estacaré sencera i després  ja  formarà  part del passat,  com tantes  altres  coses, serà “CARN FUGIDA”. Compren?”

La carn sempre està fugint, des del primer moment. Carn que se’n va d’una altra carn, que va passant de mà en mà, a altres llocs on hi ha mes carn, que ens cuida, ens mima, mans manses que fan masses. Carn suau, fina, aspra, transparent, de parents.  Grossa,  dolça, dura, vols la meua? Jo vull la teua, les ajuntem?

Xica! Mira quin llomello, no en trobaràs de millor. T’agrada esta carn de bou? Ternerets, ovelletes, porquets, porquetes , pardalets, pardals sense ales, pedaços de carn pixada,  sangueta, ases, porcs, vaques, gossos i ombres, serps, sangoneres i llops, tot junt barrejadet, carn. Carn, vols que la mare et faça una piloteta?

– FIRMES, AR!! SILENCIO!! CARNET , L’ETIQUETA A LA BOCA!! ESA CHAPITA QUE LA VEA YO!!

Mans de porc,  carn al teu servici. Però no, a eixa carn li agrada la carn, però en realitat volen sang, sangueta, mareta, coraeta, budellets, pulmonets, xuclar, mai tenen prou!

¡Més ,més, més!

Els diuen: ací encara  queda un tros, no te’l deixes, és un trosset de no res, llepa’l, llepa’l, no et deixes res! El que va davant va davant, sempre ha sigut així, diuen que els diuen quan reben entrenament.

A vore que diu l’etiqueta, la xapeta o siga el carnet, el passaport …

-LOS PAPELES!! PAPELES COÑIIIIO!!!

Carn voltadeta , enrotlladeta,  rebossadeta, carn dins de carn, doble de carn, callos de porc, de corder, callos pintats, coraeta enamorada, platònica, mareta, mareta meua, mareta de deu senyor, amén , senyor de la carn, euríbor carnós, desnonament de carn amb caixes de cartró – “la vol al vacio?”

Carn baix dels ponts, a les carreteres, dins de taüts, carn al punt  i punt i seguit. Una punteta d’eixe cuixot, carn xafada, ofegada, munts de carn passada, caducada, mal educada, carn  aniquilant a la mateixa carn, muntanyes de carn a les cunetes a les massacres de les guerres. Internacional, oriental, xina, argentina(la millor), americana, (fes-te fosters), amb tomaqueta refregadeta amb allet i després rentat les mans per llevar l’olor. Putrefacta, podrida .

–Po-dri-da posar-me mitja  quarta i la torna?

-Sí,  clar.  SHAAAK!!  Ai el dit!!  Mire, el ditet el posarem com a torna i no es preocupe senyora això  ja sol passar!!

– Sí, sí!  Dóna-me’l i el farem volta i volta i altra volta!! Torna-li!!

– PAPELES!!

Pasteres abarrotades de carn tremolosa, carn obscura enmig de l’oceà, gelada,   humida, al dente. Dantesc  “infern , purgatori, paradís”. Dins d’una pastera la “Divina Comèdia“, carn de tots els temps , tones, milions i milions de carn, de voracitat, carn insaciable, som una gran bola de carn, una mandonguilla gegant, un pandemònium expeditiu enmig de l’espai!!

-Compren?? Compreeen?? Comprèn?!

De sobte em desperte sobresaltat,!… Ahir?… Ja, ja. Vaig porquejar, no em trobe molt bé. Aniré  al Metge!!