Conxi s’ascla la monyica fotent-li canya al ventall. L’estiu és pur foc, un infern…i xerra amb Jaume, i li fa saber com de mal ho passa amb la calor.
-Sí, Jaume, nou soporte. Estic atordideta del tot. Tinc dasta els sostens arremullats de la suor que em corre per tot el cos. I tinc la mà, de tant arrea-li a l’avanico, feta un péntol. Ja no sé ni de qui és la maneta. Santíssim Nom de Jesús!!! De quan savist esta calor? Mon pare (que en glòria estiga), sempre dia que en el 14 va fer una ponentà tan gran que es podien fregir ous damunt la asera de la placeta Les Eres. Con que…
-Hui estem a 42 graus a la sombra, aixina que ni masome al balcó. És capaç que me se rusten dasta “las delicias”, com dia ma tia Pascualina. Tenia molta gràcia ma tia.
-El tiempo ha dit que tenim perill per tanta calor, i que tenim que beure molt. Yo estic ancharcà del tot. No mentra ni una goteta més. Crec que li posaré un gotet de caçalla a la botija, a vore si puc beure una miqueta més amb el bon gustet de lauia. Però em fa por ambufame i antrupessar pel pasillo…, quina vergonya més gran, una agüela amb un pet com una destral. No, no, no…
-Jaume, saps què? Latre dia, quan venia de crompar el pa, vaig veure la senyó Maria, la cunyà de Jasinto, pixant, enxancarrada, en el carrer de la Cova Santa. El riu arribava dasta la plaça, pareixia el cavall del “señor Pulga”, la tia fotre. Jo li vaig dir: “tauràs quedat descansà, contracollons”. I ella em va contestar: “lo que no paga lloguer, al carrer…” la porca. Si hagueres vist, Jaume, el ganao de mosques que li ixien de baix del faldellí…, no to pots ni imaginar…
-Ai, Jaume, masfixie!!! Crec que vaig a clavame dins la nevera…ademà men puge a la pesina i em clave dins la bassa dasta la nit, i maspere que tanquen, i em quede allí a sentir cantar a Jimmy. Saps que ho fa molt bonico? Magrà molt quan canta per eixe Sinastra: “dastrangis in justnaiten”, mentra un no sé què pels baixos que me sarromanga tota la cansalà i masqualle viva. Igual quede en Ritiu i pugem juntetes.
Ai, quina calor!! Ni pensaro vullc, crec que maufegue…l’avanico ja no dona de sí… Jaume, què bé que estàs en el cementeri, quina sort!!! Tu mira, hale, ni fret ni calor. Sempre has sigut la mar danteligent. Mo dia ma mare:”que no te siscape Jaume, és un chic molt listo i guanyador. Fesme cas. Tu, a per dell…”
j. s.
Del CAT i de la FSP
