– Total, por cinco golpes que nos hicimos, (total, per cinc colps que ens férem). Ja la tenim!!! Home, si anem emprenyant i parlem així…també podríem dir «hilada» en comptes de «filà». Veritat que no seria de rebut? Però hi ha molt de tio llepat que s’hi pensa ser coseta i diu brofegades d’aquest tenor. Què hi farem? La qüestió és donar pel sac, encara que no ho diem açò fidelment, clar està. És una frase dita sense parar-se a pensar en cap cosa concreta. És una frase un poc psicològica.

 – Mira, tú, Braulio Jorge es un culo inquieto, (mira, tu, Brauli Jordi és un cul de mal sosiego). No es tracta de res lleig. Clar que no! És una deficient traducció de «mal asiento», Una referència que es fa de les persones que «no paren en torreta». Que van d’ací cap allà tot el dia, perdent, fins i tot, l’esma. Per favor, que ningú d’ací pense malament…s’hauria de confessar, i si t’arreplega Don Santiago Sentències i Passat de Madur, t’estaca 15.637 avemaries de penitència, i el dia de l’olla encara estàs arreant-li,  i se te’n passa el fesol. Per l’amor de Déu!!!

 – Eiiii, tu, artiste!, (eiiii, tu, artista). Hi ha certa inclinació a fer terminacions incorrectes. «artiste per artista», «motoriste per motorista», «trompetiste per trompetista», «periodiste per periodista» etc. És costum, o és desgana? Mai no ens ho han dit del cert, però sospitem que és un poc de deixadesa i de reballar-se per les costeres d’ací. Prestarem atenció per si de cas la cosa va apanyant-se, només siga una miqueta. Jo crec que els professors de l’institut això ho arreglen en dos grapats. Segur!!! Són grans «professionistes», com diria el «fumboliste» eixe que sempre va ensenyant els calçotets, i repentinat com més millor, i més guapo que un sol, i simpàtic com no hi ha cap al món sencer… Vés per on!

 – Xi centra xi. Què la vols per a tu assoles?, (xi centra xi. Que la vols per a tu només? Açò ho hem escoltat en viu i en directe. Sí. A les grades del «Viejo Collao», hem pogut escoltar aquest bram, farcit de desesperació i d’incontinència verbal. I és que, el jugador afectat per l’anècdota, no veia pas el moment de cedir el baló al company millor col·locat. Ara li dirien més cosetes, i se’n recordarien de la mare, i, un poc, del pare, també. Açò del «fúmbol» s’ha regirat de mala manera. I restar «assoles», quina llàstima, és prou més que «tot sol», o bé «a soles». Vaja…

 – Descolleig!!!, (descollons). És una malformació, producte de l’edat i eixes coses que passen sovint. Si diem «descolleig» sembla que la gravetat de l’expressió minva el resultat bròfec. I també es tracta d’un embús lingüístic, doncs sumar «des» a «collons» sembla una substracció de l’abast significatiu. Com si «collons» perdés contundència. Veritat? És un bon remei per a dir sense dir, només com si diguérem, o  com podríem haver dit, no? Fotre, d’ací en quatre dies em fan primer ministre, (a l’estil rajua). Menys mal que no coneixen la veritable habilitat il·lustrada que ens somriu, perquè…Ai!!! No vull ni pensar-ho!!! Però, encara que ho semble, no sóc gallec. Ho ben jure!!!

continuarà)
j.s.