A Conxi comença a pesar-li el dol permanent, l’empresonament dins les quatre parets de la casa, el penós aïllament en què viu reclosa des que el pobre Jaume fes el «darrer viatge». La mosca, la que hi ha a totes les cases fent revolades capriciosa d’aquí cap allà, i fotent-se trompades contra els vidres de les finestres, la té esverada, ben nerviosa i un tant enfitada, també. I com que no pot fer la dolça becaina acostumada, deixa lliure i sense reserves el seu pensament. Només de vegades interpel·la la memòria del Jaume…
Amb Jaume i eixes coses…com si l’endemà fos una ficció.
Pos sí Jaume. Què vols que el diga? Estic ja cansada d’estar a casa…sempre sola, sempre sola…la xicona té massa faena i Dolfito només vol que devertise amb les xicones…clar, està en la edat i eixes coses. Però jo no vull quedame así pa sempre, mústia i tota plena de ponsoña. Mira, el mege ma dit que he de ixir més de casa, i que ma de fer l’ànimo de fer vida sosial. Aiii, a mi ma gradat això de vida sosial…he parlat amb Paquita, la xurrera, i della està igual que jo. Com es va quedar viuda de repent, pos encara no sa fet a la idea. I hem pensat, les dos, fer un viatget en l’Inserso…diuen que so passen massa bé: tot el dia jugant a cartes, ballant i menjant. A voltes fan passegets i tot… Mira, Jaume, tu no tanfades, eh? Pero se nanem a la semana que ve a un hotelot a Matalascañas…no sé on està, però té igual, la costió és pegar a fugir…
Mira Jaume, lo més llun que he anat en la meua vida ha sigut a Batoi, i ja me cansat. Ara, mentres tinga corda, a escampar el poll, i si tinc una amiga, com Paquita, millor. Ella es ben devertida i riurem garres avall…Mira si és, esta Paquita, ma dit que ella posarà a la seua maleta que sa crompat a Los Sótanos, una tanga i una susanita…, res de camisons de felpa…això fa molt d’agüela, idat? Pos yo també, hale, una bona tanga per si me nix uno en Matalascañas del dimoni. I com magrada ahorrar, tallaré un camisó que tins antic, i així no em gaste dines en susanites ni res del mon. Pero tinc por, diuen que la tanga ho anseña tot…quina vergoña anseñar la merla sansera…
Això sí, em fa por beure massa vi. I diuen que en donen a les menjades. Enseguida me se puja el sofoco a les galtes i semble un titot. Ademés, si beus, perts el control i déu sap lo que pot passar…te sacosta un tio fotre (bien valiente) i si li dius que vale, pots acabar en labitació fent el sixanta-nou…déu santa!!! Ni hablar, ni hablar del peluquín…Quina vergoña, tota nueta, i el tio mostrant l’andergue penjant… aiii!!! Ni pensaro vullc. Antes em reballe pel balcó de l’hotel…Tu saps? Pero tu no tanfades, que això no passarà. Paquita i yo farem equipo i s’ajudarem la una a la atra pa que no mos passe res i pugam arressestise. Pero… Paquita diu, crec que es broma, que podem fer un trio…, això què és? Un trio es pa jugar al cau en les filaes, no?
I si mos agrà, repetirem. Tots els añs farem un viage per Aspaña. Tinc que anar a la peluqueria a vore si marreglen este cap de bruixa que tinc. I si mel tinte? Aiii! Pos estaria la mar de guapeta…un poc rubieta i sense davantal, puc estar un poc atractica…no? Paquita ma dit que ella també es pintarà el moño de rubio montepío. Té unes coses, esta Paquita… Diu lanimalot de Paquita que els homens que van a l’Inserso busquen condumio. Com fa temps que no el tasten, el bacalao, pos…Aiii! Quin dimoni esta Paquita. Pos yo sí…si es presenta pos…hale, a la guerra!!! hahahaha. Jaume, no mo pregues en conter, però si es presenta…total tu ja no està así…Bueno però com si estagueres…idat? Tanrecordes? Tu eres de bon menjar…ja saps lo que vullc dirte…hahahaha. Sempre estaves a lasecho…vegilantme quan em despullava…hahahaha…y yo el veia y pensava molt tardaries en atacame….hahaha. Yo soles em ric quan mo pense pa mi…
No sé si agarrar els condons que el van sobrar a la messita de noche. A lo millor estan passats, idat? Pero per si a acas mels anduré. No siga cosa que algun pollito de setanta añs sanvalentone i vullga arrimame el xirimiri, encara que no ploga. Idat? I també agarraré les pastilles pa no quedame…perque si em quede i en perc, i no sé tornar a casa…ai!!! quin susto dels collons!!!
Bueno, Jaume, ya menvaig, que he quedat en Paqui pa crompar algunes cosetes que mos poden fer falta en el viage. Ai, per favor, recórdamo, que no em deixe la Corega. Tu imaginat que molvide y la dentaura comensa a menejamese com unes castañoles…hahaha, igual en contrata Lucero Tena, idat? Ai!!! Que no me solviden les tovalloletes pa llevame el maquillage…clar que sí, pense pintame tota sensera, com si fora Toro Salvaque. Aiiii!!! I el bolset dels menuts pa jugar a la brisca, si es presenta…perque a lo millor mos ix noviet i no tenim temps de fusar les cartes. Nunca se sabe…nunca se sabe…Hale, men vaig. Ademà et contaré una cosa d’Adolfito…
Conxi s’alça de l’agrunsadora i comença a remenar per casa, tot amanint les coses per a sortir amb Paqui, l’amiga amb qui farà el viatge a la terra promesa de Matalascañas. Els somnis, pensa ella, de vegades s’acompleixen. Qui sap les voltes del destí? I si fos cas…?
j.s
Membre del CAT i de la FSP
