Sí. Havia de passar. Un bon dia, sota la inspiració de Polidoro Escrig i Garcia (Poli), Conxi, però també Amelita Von Baixauli (amiga íntima de Conxi) (Ame), s’enganxen al fúmbol i ja no tenen vida. Cada quinze dies al Viejo Collao i, després, sense perdre ni un minut, a la tele, a veure un, o diversos partits de la Lliga Nacional. El verí competitiu circula per les venes d’ambdues dones i la passió corromp els teixits del trellat i la compostura. Anem a veure com s’ho fan…
– (Conxi i Ame conversen by telephon)
– (Conxi) Ai què bé! Hui hi ha fúmbol al Collao. Saps contra qui juguem? No? Donaaaa, contra el Font d’Encarròs. Hui els palpem l’estora i se’ls freguem. No s’han d’escapar…Els fotrem una panana que el dies…Si juga Kiko (el melsa) de delanter centro, se’n fa un cove de marcar gols. Ja tinc ganes que es faça l’hora de pujar al Collao. I tu, tens ganes?
–(Ame) Pos clarooooo (fent tonadeta d’ací). Pujarà també Poli, idat? Jo, si ell no puja ja no tinc tantes ganes…Amb ell és distint, idat? Com ho entén tant, idat? A mi m’agrada un poc Poli, i el fúmbol també, clarrrrrr.
-(Conxi) Mira Ame, no m’amprenyes ara en els teus amorios, vols? Ara anem al fúmbol, a cridar i a defensar els colors blanc i blau: E or i vo! E or i vo! M’emocione i tot de pensar-ho. M’entra una cosa pel melic…
– (Ame) A vore si tens sarna, Conxi!!!
–(Conxi) Tu si que tens sarna, tia collons, però la tens en la f…
-(Ame) No continues, per favor. «Detente Luzbel…», com dirien al betlem dels Salessians, idat?
– (Conxi) Sí, sí, betlem… I Vinga, arreglat i baixa a l’entrà que passe per tu i amb l’autobús pugem al camp. Aixina anem fent ambient. Val?
Conxi passa per Ame i, totes dues, amb el bus, cap amunt, cap al Collao. Allà la flaire de puro i l’olor a menta amb Vichí, tot ho emplenen. Una meravella, una gran festa. L’afició s’hi convoca per gaudir l’espectacle i alliberar els dimonis interns.
-(Conxi) Hui què farem?
–(Ame) Guanyar, refotre!!! Si tenim la davantera més elèctrica de totes les davanteres del món… Mira, Conxi, allà està Poli, menys mal que ha vingut…ai!!!
-(Conxi) Vols fer el favor de dissimular? Se’t posa cara de bajoca picà, redéu mariana…
-(Ame) Ai, és que…
-(Conxi) Ei, Poli!!! Com anem? Què farem hui? Els fotrem pallissa a estos borinots?
-(Poli) Hui, hui, hui…
-(Conxi) «Oui monsieur» Recontracollons, Poli, no t’ho traus dels dits…
-(Poli) No te ampasientes cristiano…pos clar que guanyarem. Faltaria més…Per lo menos 5 a 0. Que es juguem?
-(Ame) Ai, ai, ai!!! Sí? I com ho saps? Mira que eres sabut, Poli…
-(Poli) Eh, l’experiència… (tonadeta d’ací) Hale, anem cap a dins. Teniu ja els coixins? Hale, pos anem…
I comença l’espectacle…Himnes, flameig de banderoles, bufandes al vent, crits d’ànim de l’afició i el baló comença a rodar…
-(Conxi, Poli i Ame… simultàniament) Hòstia quin gol ens han fet més imbècil!!! Noooooooooooooooo!!! Això és falta!!! Què la vols per a tu assoles? Àrbitro, veste’n a cagar!!! Per què no em toques a mi el penjoll? Melindro, vols soltar-la ja? Això és cuento!!! Vaig a cagame en tot lo cagable!!! Xuta collons!!! Arbitro, on tens les targetes? Les tens en el fogó? Antrenaor, que no aprofites ni per a fer magre picat!!! Si salte al camp, voràs!!! Mira, sí, toca’m l’entrecuix…!!! Es car tín! Es car tín! Es car tín! Una bona mà de bescollades és el que necessites…
I la tragèdia és confirma: Deportivo 0 Font d’encarròs 1
-(Conxi) Ame, afanya’t, a les nou de la nit comença el Barça contra l’Espanyol i encara ens hem de preparar el bocadillet. Ai, Ame, estic calenta. Pel partit del Deportivo, clar…Mira que perdre! Si ja m’ho dia mon pare: «las desgrasias nunca vienen solas…» Tinc un burro que pa què!!! Igual ni sope. Només faltaria que hui perguera també el Barça. Mira, perquè ja no puc, però si poguera li la tallava a Jaume. Total…
-(Ame) Pobre Jaume, veges que t’ha fet. Menos mal que ja està mort… I tu, Poli, que faràs ara?
-(Poli) Tinc la boca amarga del partidet de la merda. Crec que me’n vaig al Jobilado a fer uns cotets, a vore si se me’n passa la malhòstia que tinc damunt…Mira que perdre? Si de mi depenguera, ademà pujaven els jugadors i lantrenaor al Moncabrer de ginolls, demanant perdó… Hale, dasta demà. Vindreu al Jobilado? Jugaríem un parxiset…, idat? Animeu-se…
-(Ame, ja sola amb Conxi) Crec que em vol…
-(Conxi) No tens astúcia, collons!!! Tu has de posar cara de «yo no fui», i fete la interessant. Però no hi ha manera de clavato en el cap. Pareixes Melània, la de lo que se llevó el viento, o com es diga, fotre!!! Anem a vore el Barça!!! Hui es repassem l’Espanyol. Els pericos no nancerten ni una, i el Barça està que s’ascla!!! Al menut cins ja en portarem dos, per lo menos.
– (Ame) Sí, com el Deportivo…
-(Conxi) Eres un senisso, recollons xicona… vius amargà. Xi aspavil…! Si juga Messi, i jugarà, li farà un «ja tri» al perico. Que et jugues? Vols que cantem l’himne? «Tooooot el camp (plas plas plas) éeeeeeeees un clam (plas plas plas) som la gent blaugraneeee…
-(Ame) No sé d’on traus tanta energia, Conxi. Jo estic astrossaeta. Però mira et seguiré i veurem el Barça. Però paraulotes no, per favor…
-(Conxi) Només les necessàries: «Arbitro cabrón, trabaca de peón…» i eixes cosetes sense importància para el esdevenir del juego. Idat? La costió és passar-ho bé i desfrutar de lo lindo. A mi, si guanya el Barça, la semaneta ya no me pareix tan costera amunt. Al meu Jaume, el Barça el feia reverdir i tot, i a voltes em tirava los tecos: «Conxi, hui, et clave dos penaltis i mig…», em deia, el pobriu que en pas descanse…
j.s.
del CAT i de la FSP
