El cuello de la camisa está un poco desbotifarrado, (el coll de la camisa està un poc desfotifarrat). De tant d’usar, sempre, la mateixa camisa, tot per culpa de la crisi, a Jaume Midó, també «litro i litro», se li ha fet prou pelussa al coll de la camisa, i li reclama a la seua senyora Ubalda Plancha que li l’arregle una miqueta, encara que només siga un poquet.

Però dir «desbotifarrado» és una ben grossa animalada. Què collons té a veure la botifarra amb el coll de la camisa? Com s’ha dut a terme la singular identificació de realitats tan diferents? Estem per preguntar-li-ho al senyor Rafael la Pesa, però és una llàstima perquè ja ha faltat. D’una botifarra, quan se’n surt de la pell, per les dues vores, diem que s’ha «desbotifarrat». Però, perquè associem un coll amb pelussa i ensenyant l’os, amb un «desbotifarrament»? Un misteri, quasi més rar que aquell de la multiplicació dels pans i dels peixos… Tampoc sabem, a hores d’ara, si era lluç o sardina, el peix. A mi, almenys, personalment, no m’ho han dit mai.

Mi hijo siempre va a trompollones, (aquest fill meu sempre va a trompellons). El mesclat del «pare vicari» no resta gens malament. Com el tio Ambròs, mig en broma mig de veres. I és que no ho poden remeiar…Si Alicia Benimarfull podia, tant com podia, i pot, dir: «mi hijo siempre va de cabeza», i ja està, per què no ho fa? Per què? No? Però es veu que «de cabeza» no expressa massa bé la vehemència del xiquet en fotre’s cabotades contra murs i baranes. La pobra Alicia té massa raó. Però «trompollones» sona com una canonada de cop tresorer el dia de l’alardo (o batalla de arcabucería que libran, en fiero combate, las huestes de ambos bandos, moros y cristianos, en disputa incruenta por la plaza de la villa). Fotre, se me n’ha anat l’olla…a veure si m’allisten per a cronista!!! Per l’amor de déu, ara…

Me he tumbado en el selohace y he visto Ben-Hur del tirón, (m’he tombat al sofà i he vist Ben-Hur tota sencera…a ratets). Xe, collons! Selohace? Açò té més delicte que una pel·lícula del FBI!!! Però com selohace? L’últim que ens faltava per veure. I encara en veurem de més grosses. Segur!!! «Selohace», així, tot juntet, per a no passar fred. Una mena de «compost underground» que aterra per a alterar el significat últim del terme. Nyàs!!! Però el que ens interessa és saber com Tàrsila Yepes pot estar tombada quatre hores (4), sense anar a pixar ni res, tot mirant Ben-Hur, que era fill de la casa de Judà. No ens ho podem ni imaginar. Jo, quan arrastren al tribú Messala, ja perd l’interès, i me’n vaig a berenar.

Desficio, (desfici). Ja sabem que açò té mala traducció. Podríem dir, neguit? Podríem dir, nerviosisme? Podríem dir, inquietud? Podríem dir moltes coses, però «desfici» és «desfici», i poca broma més. Ara bé «desficio» és una sandaliada de collons, no? No podem dir «desficio» i quedar-nos tan tranquils. No!!! Així no anem enlloc, Mira, també podríem dir «así no vamos enlugar», i seria per a morir-se tot sencer, però de veritat. No es pot ser tan i tan presumit, i tibar, així, de la llengua. A la fi se’ns posarà de pam i mig. Per favor ho demane…A més, resta un poc-molt baiosot, i fa plorar les penyes del Benicadell. No ho fareu més, veritat? Hale…

M’he tirat a la pessina, (m’he tirat a la piscina). I si no té aigua, què fem? Un no s’hi pot reballar de qualsevol manera a la piscina, sense mirar abans una miqueta. És massa perillós. Amb «pessina» tenim un cas de voluntat de no perdre la dentadura postissa, perquè és més fàcil dir «pessina» que no pas «piscina». Eixe grup «SC» fa por…Pots trontollar amb la pronúncia i llençar la pròtesi dental a fer la mà. És ben perillós açò que diem. A més sona fatal del tot. No podem dir «vos ho jurem», perquè resta lleig jurar, però «vos ho prometem».

(continuarà)
j.s.
u.a. e.