slogan tipografia la moderna
Creación
Microcoraeta psicolingüística VII
Les millors expressions alcoianes de sempre en castellano de toda la vida
Josep Sou - 12/06/2017
Microcoraeta psicolingüística VII
Les bessones Grady bambant pel passadís

Bambando por el pasillo, (bambant pel corredor). No es tracta de pastar bambes, noooooo. Ací, del que es parla, no és d’una altra cosa que d’emprenyar pel corredor de casa, de manera que, segur, restes importunant la teua dona quan vol passar el motxo.

Frase: «mira Chelito, cuando me pongo a pasar el mocho por el pasillo, mi marido siempre está bambando. Creo que lo hace apuesta» Creiem que una bona cura d’humilitat seria que, Ingrat Baixauli passara, 23 dies seguits, el motxo, i així veuria ell com és de resignada, i complexa, la vida de l’ama de casa. Fotre!!! Encara que seria millor dir: «mi marido deambula por el pasillo». Però si diu «deambula» podríem confondre l’Ingrat amb un zombi, tot xorrant sang per un ull i supurant sucs verds pel nas. Collons, quin fàstic!!! I a més de «deambular» el que faria és deixar-ho tot perdut de coses porques i enganxoses. Aggggggg!!!

 Ahora verás, (ara veuràs). S’assemblen molt les dues construccions. De veritat que sí. Però la una és un calc de l’altra. I ho exemplifiquem: «te voy a decir una cosa importante Ahora verás…) per contra «vaig a dir-te una cosa important Ara veuràs…) La primera de les construccions apuntala el parlant, Baltasar Documentado, sobre les raons que té per a dir el que vol dir, i ho demostra. Sí, ho demostra empíricament: «ahora verás.» Mentre que l’expressió «ara veuràs», ho deixa tot, una mica, suspès en l’aire. Com en una nebulosa o boira del matí. I no patisquen, que no aprofitaré l’avinentesa per a explicar allò del rei negre Baltasar que ací va al final de la cavalcada, quan en tots els llocs és el rei que va al mig. No ho contarem, no per manca de ganes, perquè de ganes ja en tenim, però podríem fer açò més llarg que un rastre de llonganisses del bessons. Són molt amics meus el bessons, i molt simpàtics, també. Són amics de tota la vida, de quan feien guerra amb fona.

 Mi marido fue a la filada y cogió un pedo como una cuerda de tender, (el meu marit anà a la filà i va agafar un pet com una corda d’estendre). Humiliana del Costum i Bocacalenta dixit. Home, a vegades passa. Però aquesta construcció comparativa d’igualtat posa al mateix nivell (a algunes persones els agrada més dir divell) un «pet» i la «corda d’estendre». Creiem que açò és massa exagerat. Sí. Massa i tot. Per què? Doncs perquè res té a veure un gas desafortunat amb una corda per a estendre la roba. No? A més, Humiliana té mala bava. De veritat que sí. Comença per dir que el seu marit va arreplegar el pet a la filà, i això és dur d’escoltar, ja que sempre resta, Humiliana, gratant les urpes a la mateixa ferida. Sí. Nosaltres ho notem. I si pensem que ens comenta que «cogió un pedo», doncs ens tornem bojos. Com collons Jordi pot agafar un pet? El pet, encara que no siga un gas noble, no s’hi pot aprehendre tan fàcilment. S’esmuny, com un delinqüent, per entre els dits. Veritat? Bé, total, Humiliana se n’ha passat de valent i ha establert o, ha posat dreta, una frase quasi impossible d’acceptar. Hale!!!

 Te estoy sintiendo, (estic sentint-te). Una cosa és sentir, i una altra escoltar. Però en llenguatge d’ací (tan indígena), hi ha un cas de sinonímia ben clar. I en idioma d’allà, sentir es sentir (m’explique?), i escoltar és escuchar. Però, si qualsevol pot sentir i escoltar al mateix temps, és perquè és dona, perquè elles, sí, saben, o poden, fer dues coses a la vegada…i a vegades més de dues. Nosaltres, però, només podem fer-ne una i prou malament, a no ser que ens fixem molt i s’entrenem cada dia de la vida.

 Ho tallaré en el cochillo, (ho tallaré amb el ganivet). De bades ho repetim: «no es pot dir cochillo, cal dir ganivet» Però no ens fan cas. «Cohillo» és un poc bajà, i cal ser una mica refinadet, fotre! Perquè, si no, alcem la cua, i mostrem l’orifici vergonyant. A més «cochillo» és un «cervantisme» infiltrat. Val?

(continuarà)
j.s.
u.a. e.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Ximet says:

    Jo vaig escoltar una frase que em va marcar per a les restes… «Cariño, te has papao los fideuitos?»

  2. Lhomedelsac says:

    I quant que está perdense amb vosté, capaç com es de escriure coses tant atrellatades i en tan bon llenguatge. Jo he tingut el gust i la ocasió de llegirles, en altres llocs, en altres indrets, en altres publicacions mes deliberadament «serioses»(tot i que la Tipografia estiga d’alló mes be). I es que be está que hom vulga riure i fer riure una mic, aixó es molt necessari, pero qui pot agrandir la propia nostra dissortada llengua i es mena a fer un xiste darrer l’altre sense engrescarse en tasques de més encomi pot dirse que fins i tot té delicte.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario