– «Y le salían unos llombrígols por la caca…» A vegades, els xiquets mengen porcades, i s’afarten de llepolies de molt distinta varietat: la típica xuxe, el pirulí de sempre, caramels ben plens de sucre, regalèssia, i tot ben mesclat amb pipes, crispetes, quicos, i un llarg etcètera. I clar està, la «caca» sembla la pista de ball del Passapoga, tota plena de cucs blancs en dansa permanent. A més de provocar, els diminuts i fastigosos animalons, un picor de pronòstic reservat al «bufanell» de les criatures. I les mares, com per exemple, ara, Pepita Cremades i Cuello-Abierto (per part de mare), no paren de donar detalls a les amigues, mentre juguen els xiquets a la eixida del cole: «Filiberto Jorge, ayer, hizo una caca más feaaaaaa, le salían una especie de llombrígols mezclados que, pos sí que te veré. Ahora estará muchos días sin comer porcadas de esas…» Pepita, com un regalessier, li fa aquesta mena de comentaris, plens de detalls escatològics, a les mares d’altres criatures, amigues de Filiberto Jorge. Ç’est la vie, que diria Napoleó!!!
– «Le picó una avispeeee y le hizo un motroco…» En les casetes no tot és bonic, ni fàcil, ni per a contar-ho als veïns. Doncs clar que no. Això podríem fer…Els xiquets, quan juguen de veritat, es nota molt. Perden l’oremus, i se’n fan un jaç d’escorcollar pels forats inimaginables dels bancals i tanques de les parcel·les. De debò ho diem. I se’n van, com exploradors de terra ignota, a la recerca dels vespers, amb mala llet i tot. I, clar, a vegades, la colla de loquets pot eixir amb força trasquilons. Un dia, la banda dels tres mosqueters, amb la idea fixa de trobar mil i un vesper, es llençà a la jungla dels titans voladors, i…cames ajudeu-me!!! Un milió de frenètiques bestioles, per sobre dels caps dels esmaperduts, deixaren empremta de la seua ràbia. Diu Lolín Puchades i Cantagallet: «A mi nene, l’otro dia, le picó una avispeeee i le hizo un motrocooooo…» No sabem, ben bé, què vol dir això de «motroco», però s’ho podem imaginar. Un bony de collons, producte fidel de la furgada que li va fotre, al xiquet, la vespa. «Motroco», també té altres significats, i alguns són molt lletjos i tot, quan fan referència, per exemple, a la part de baix dels homes, a la contingència…
– «Mi marido trabaja de chaufer.» Aquesta frase és un tant afrancesada, almenys té un pessic de l’Hexàgon. Un poc sí. A nosaltres ens ho han dit. Doncs «chaufer» i «chauffeur» són termes que no resten massa llunyans. Idat? Doncs Georgina Galipienso afrancesa de valent, i diu, molt freqüentment: «Ay, pos mi marido està muy bien, trabaja de chaufer por las tardes, y por las mañanas matina bastante y va a la lonja…es asentador. No, de aposentador lo hace, en el Goya, los domingos por la tarde. Es muy trabajador…tenemos que pagar la casiteeeee.» I la bola del món, roda que roda, sense parar!!!
– «Me gusta la fruta después de comer, más que sea un changlotito…» És una preciositat aquesta frase, bestreta del diccionari particular de la vida domèstica d’ací. La frase convida, com la intenció, a llevar-se el gust, després d’haver ben dinat. Pep Isidre Galvany «lleterola», s’estaca uns plats d’arròs amb pilotes, tots els diumenges, per a dinar a casa de la sogra, que tomben un envà de ciment. I com que ara, el bo de Pep Isidre està fent un curset de castellà, per a presentar-se a escrivent de l’ajuntament, doncs s’entrena fent frases que vagen acostumant-lo un xic a l’idioma oficial per «antoniomasia», i diu això de: «me gusta la fruta después de comer, más que sea un changlotito…» I la seua senyora, Custòdia de la Faç Santa Moltó, arriba a emocionar-se, un poc, quan comprova com avança el seu marit: «Aiiiiiiii, saps que ho fas molt bé, ja, i molt mono que ho fas? Idat mare, que Pep ha millorat molt? Aiiii, mira, tinc la pell de gallina fotris!!!»
– «Ay! El domingo, en la casiteeee, nos hicimos una muntonadeee…» Tot s’apega, menys els diners. Ja ens ho deia l’agüela, la pobra. I quanta raó tenia la dona. Jordi, tots els divendres, a boqueta de nit, i a la taula d’escotti de la filà, se’n fa una, de muntonada. A vegades dos muntonades, si la cosa coincideix amb un bon «ensayo». I clar està, Trasunta Gómez i Garripalda de las Encinas, (son pare d’Espejo, i sa mare de Valladolid, però ella va néixer, ja, ací, doncs era la xicoteta de set germans. Els majors van néixer, tots, a Valladolid) no podia ser menys, i també vol fer-se’n de muntonades. Faltaria sinó!!! Així les coses, quan a l’hora de la «beriendeee», un dilluns qualsevol, Trasunta s’ajunta amb les amigues, llarga, satisfeta del tot, i sense complexos: «Ay, el domingo, ayer mismo, en la casiteeee, nos hicimos una muntonadeeee…» Però la terra, més o menys rodona, encara que no vulguen, vers l’infinit, o fins que algú no li fota el fre de mà, seguirà rutllant, per al bé dels que hi som, i dels que ens seguiran.
(ja no continuarà)
j.s.
u.a. e.
No se que es un changlotito ni un muntonade. Traducció o explicació please !!