(Quedada furtiva als locals d’una filà qualsevol. La nit empara els conxorxats que rebenten de satisfacció per haver pogut escapar del confinament obligatori, esdevingut per culpa de l’anomenat «coronavirus», COVID-19). Poca llum a l’escena; hi ha temor de ser descoberts per l’autoritat competent. Fumar, sí fumen, i de valent. El cafè corre a dojo, per la tauleta supletòria, i els cacaus i tramussos suren per damunt de les orelles. Els amigots de la colla frueixen la llibertat. L’alegria il·lumina els seus rostres més que no pas ho fa llum)

PERSONATGES

Jordi 1: Home jove, d’uns trenta-dos anys. Simpàtic i arriscat. Una commoció nerviosa amb ganes de festa i xauxa. Xerra a tota llet, sembla no tenir aturador possible. Fa dos anys que s’ha casat.

Jordi 2: Home jove, d’uns trenta anys. Bon xerraire i gran esportista de la lliga local de futbet. Enguany li toca cabo d’arrancada. Acaba de posar-s’hi a festejar amb Lirios, la filla del primer tro de la filà.

Jordi 3: Home jove, d’uns vint-i-vuit anys. Músic que toca a la banda de la filà. No té nòvia, ni ganes. Però té mare…, una mare de collons de mico.

Jordi 4: Home jove, d’uns trenta-set anys. A estones perdudes assaja de tocar la xeremia, només quan pot. Vol ingressar en una colla de dolçainers. Té nòvia, i mare i agüela, i  tres que li’n falten per a fer-ne quaranta bones… (és un dir).

(Tota l’acció comença als domicilis particulars de cadascun d’ells. Els missatges de whatsapp van que cremen, i tota precaució és poca. El llarg confinament, però, ha aguditzat els sentits tot proporcionant un estat d’alerta màxima i un olfacte primorós per a defugir els perills constants de la descoberta…)

Jordi 1.- (Al whatsapp) Eiiiiiii, soc Jordi. Com va tot? Esteu a punt? Teniu cap problema? Quan comencem el tuacte? Estic una mica nerviós, però tot ens eixirà la mar de bé. Segur!

Jordi 2.- (Al whatsapp) Estàs pixorro, Jordi. No cal que digues que ets Jordi, perquè ja ho sabem. No veus que hi surt a la pantalla del telèfon? Ets un figamoll… I clar que estic a punt, almenys jo. I amb més ganes de pegar a fugir que un gitano en té de furtar un burro. Si no s’afanyem, encara la cagarem. M’ho veig vindre. Si la nòvia se n’assabenta que sortim d’amagatotis, m’afusella, i el primer tro em treu de fer el cabo d’arrancada. Estic un poc cagat, eixa és la veritat…Espere les teues ordres, però.

Jordi 3.- (Al whatsapp) Eiiiii, jo també soc Jordi. Acabe de deixar el clarinet, doncs tinc el morro com els Platers. Com s’ho fem? Ma mare sembla que sospita alguna cosa i crec que fa guàrdia per la porta de casa. I ma mare és de pronòstic…L’altre dia em va confiscar el telèfon i va veure la col·lecció de ties en conill que tinc…uffff!!!! Em va dir poquet i bo: «Mira que eres cerdo i guarro i marrano…, no te da vergüenza tener eso ahí? Te volverás tísico, Jorge!» Ma mare quan bonega ho fa en castellà, mai he sabut la raó… Quan digueu au, au!!!

Jordi 4.- (Al whatsapp) Jordi, sembles un gos amb tant de au, au! No et fot? Mireu d’afanyar-se perquè les ocasions són les ocasions...

Jordi 3.- (Al whatsapp) Jo seré un gos, però tu, Jordi, ets un filòsof de collons!!!

Jordi 4.- (Al whatsapp) Mira, mira, no em toques la bandúrria…

Jordi 3.- (Al whatsapp) Però no tocaves la xeremia?

Jordi 4.- (Al whatsapp i força empipat…) Jo em toque la verga, i quan tinc ganes. Si et tingués davant no diries tanta mamonada… Allò que anàvem: cal posar cames, tinc a la mare i a la meua agüela penjades de les orelles, com si sospitaren alguna cosa…, crec que són un poc bruixes…

Jordi 1.- (Al whatsapp, i amb franca determinació…) Poseu els rellotges en hora: són les 20’14 pm. A les 20’30 pm. en punt, peguem a fugir. Ens trobem a la filà. Procureu no ser vistos. Haureu de dur una bossa de brossa ( o el que fos) a les mans, cal dissimular. Atenció!!! Si a algú el pessiguen a casa, que ho negue tot. Ni comentari. Els secrets, fins a la tomba. A mi m’ho va dir un advocat. Val?

Jordi 2, Jordi 3, i Jordi 4.-  (Al whatsapp posen l’emoticona de la mà amb el polze alçat. Senyal afirmatiu…)

 (Cadascú sap el seu!!! Jordi 1 li diu a la seua novençana que marxa a tirar la brossa. Jordi 2 li comenta a sa mare que baixa al carrer per passejar el gos. Jordi 3 assegura que baixa la brossa, encara que n’hi ha ben poca,  perquè el peix put una barbaritat; encara que sap que sa mare no se’n refia, ni poc ni molt, a jutjar per la cara de guàrdia civil que ha posat. I darrerament, Jordi 4 fent-se el longuis, s’hi reballa, literalment, pel forat de la naia per escapolir-se’n. L’agüela, que li ha vist les intencions, brama com si estigués posseïda per l’esperit de Tarsan: «al carrer no, al carrer no, borinot. No veus que n’hi ha conyavirus? No, si encara m’ho apegarà el pollós de la merda…quan t’arreplegue veuràs.) Així les coses! (Cadascú, com pot, arriba als locals de la fila, mig ofegats per l’esforç titànic d’arribar hi. S’abracen, es besen (no tenen por a la mort, així com si fossen de la Legió), i amb una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit (mambo!) ampolles de cafè (el de la primera marca nacional), s’asseuen a la taula, amagada en un racó, per comentar abastament totes les peripècies perpetrades pel coronavirus de la merda.)

Jordi 1.- (Llevant-li una mica de ferro a l’assumpte) Doncs, a mi no m’ha costat massa convèncer la novençana. Amb dir brossa n’he tingut prou. La tinc com la mel…Però el coronavirus de l’hòstia ens fotrà de poc. En quant s’encantem ens suspenen les festes. Jo me la talle!!! I total, ja veus, per culpa d’un animalet que per veure’l t’has de posar les ulleres de Chufa…, se’n recordeu de Chufa?

Jordi 2.- (Fa cara d’amargat) Si per culpa de tot açò no puc fer el cabo, em talle els ous, jo!!! (Força contundent, tot estacant-se mitja bola de cafè) I a la nòvia que li’n donen, i al sogre més encara… Si total no és per a tant, refotre!!!

Jordi 3.- (Preocupat… i bevent com un cosac) Jo com no tinc xavala, tinc igual. Jo el que vull és vestir-me de moro, casun tot!!! Ma mare m’ha dit que si suspenen les festes millor, així no tindrà que anar darrere de mi…, té una mal llet ma mare! Si no la moleste per a res del món. No vaig a casa en tres dies i en pau!!! Hahahahaha!!! Recollons, què bo està el cafè…, i els cacaus i tramussos la millor tareta del món: mariscada de teixidor…!!!

Jordi 4.- (Reflexiu…) La meua agüela és el pitjor de tot! Vos ho jure!!! Per poc no em bade els cròtals contra la barana de casa, fugint com un «torito bravo». Redéu la tia!!! No em perdia de vista ni un segon. Quan ha becat una mica, i li ha caigut el cabdell de llana, he aprofitat per fer el GEO, i fugir a tota metxa. El crits han estat la polla amb vinagre… (Canvia de to…) Jo crec que no suspendran les festes. Això no s’ha fet mai. Bo, menys en la Guerra…

Jordi 2.- Açò té mala pinta…crec que la podem cagar (I s’estaca una bona perolada de cafè…) Però restar tancat a casa no és «moco de pavo». Ni tampoc puc jugar a futbet, i damunt m’he fet nòvia…L’he cagada per tots els costats. Només falta que em quede prenyat…

Jordi 1.- (Fent broma i xamant com la Burra Francis…) Si et quedes prenyat et donaran vint-i-cinc milions de «las antiguas pessetas» Et pots forrar, lladre!!! Hahahahahaha!!! «No hay mal que por bien no venga» Bolos al forat!!! i a l’any que ve fas el capità…hahahaha.

Jordi 2.- (A l’atac…) A que et pegue dos grapats i t’arranque un ou? No faces broma amb les coses del menjar…Crec que el meu sogre se’n puja per les parets. Diu, l’animal de séquia, que si suspenen la trilogia es reballa pel Pont de les Set Llunes. És molt apassionat, el meu sogre…i ecologista. La sogra només fa que llevar-li gas, però ell no veu el moment d’asclar-ho tot i fer-ho a banderes…Diu: «Si suspenen les festes, m’encenc al mig de la plaça!!!» «M’immole». (Per culpa de la parauleta de la merda li va caure mitja dentadura postissa que duu). Fa por el meu sogre… Així, però, n’hi ha molts al poble. Jaume Camarasa, que enguany eixia d’herald, diu que si no suspenen les festes, es menja la perruca amb pessics de sal, com les faves tendres… (en acción de gracias). La gent fa por!

Jordi 3.- (Pensatiu…) El pitjor és ma mare. Estic segur. Estic amenaçat de mort. Em diu: «Jorge, te lo tengo dicho, o te comportas como una persona, o le tiro lejía al traje de moro. Ya lo sabes!!!» I la tia ho fa…va de veres. Des que s’ha quedat viuda, m’empoma a diari. Com que no té el meu pare per a escanyar-lo de valent, doncs m’arreplega a mi i me’n dona per a salar. Diu que vol fer-se regidora de policia i de festes: «para que sepáis lo que vale un peine» Si ho fa, vos jure que m’apunte als correfocs d’Urgell. Ben lluny. A fer la mà…(I després del discurs, tragallada de cafè…)

Jordi 1.- (Amb ironia…, i ja un poc – prou xamat) Collons les dones, vos tenen fregits!!! La meua, com que és encara novençana, em tracta amb bonic, per aquí, bonic per allà. Una gràcia. Quan s’enfada m’amenaça de fer vaga de freguera, però res més, «nunca llega la sangre al río»

Jordi 2.- (Reflexiu…) I si ens agafa el coronavirus, què fem? La cosa està fotuda, però ben fotuda!!!

Jordi 4.- (Ja més enllà que aquí…) «Me vi hasé un rosariooooo, con  tu diente de marfisssss»

Jordi 3.- (Desgavellant encara una mica més…i amb cançons rialleres i ben populars «Tienes un cuerpesito, Ay!/com el cos d’una granera, Ai!/por eso los domingos, Ay!/sierran las carnisseriaaaaaaas…xec-xec-pum;xec-xec-pum» (S’empassa, tot d’una, un bidó de cafè)

Jordi 1.- (Fent botiges…) Collons, esteu la mar de monos, cantant!!! «Hala que me voy/cocos de la huerta de Alcoi»

Jordi 3.- (Cec perdut…) A mi, el coronavirus eixe me la bufa… Si l’enganxe se’n recorda de mi per a tota la vida… DESGRACIAT!!! (Crida)

Jordi 2.- (Eufòric…) Visca l’herbero!!!!

Jordi 1, jordi 3 i Jordi 4.- (Alhora…) Visqueeeee!!!

Jordi 2.- Visca el capitààààààà!!!

Tots els jordis.- Visqueeeeee!!!

Jordi 2.- Visca la Tatààààààààà!!!

Tots els jordis.- Visqueeeeee!!!

Jordi 4.- (Nanot…) Charli tócamela otra vessss!!!

Jordi 3.-  Que dius…?

Jordi 4.- I jo què sé…

Jordi 2.- Mi mamá me dise pandereta…

Jordi 1, Jordi 2, Jordi 3 i Jordi 4.- (Alhora…) Fooooootreeeeee com està el pati…