Màtalo, collons!!! Traducció: (Mata’l, collons). Frase: «Mi marido y sus amigotes, alguno se asiembla a un forajido, de tanto como es de malcarado el figura, lotro día vinieron a casa para ver el fúmbol, y gritaron como búfalos con el selo a punto de merengue…» Comenta Paquita Orts a les seues amigues del montepio de la perruqueria «El bigudí de oro», que està al costat de la costera que puja al Mercat de Sant Mateu.
I segueix: «Mireu si són animals, los pobres, que cuando se estacan cuatro o sinco servecitas, con sus correspondientes golpecitos de cafén, braman como si seriesen en el campo de verdat, y dicen unas burradeeees del tamaño de un camión de Mona y Brotons. Asin desían: cabró, corre méééssss!!! Xi xuta, so fill de cent paressssss!!! L’imbècil de collons!!! Sí, sí, falta, i una bona merdaaaa!!! Àrbit al paredóóó!!! Xi mira, xiiii, eixe, al final, mos la clavarà moixa!!! Màtalo, collons!!! Es-car-tín!!! Es-car-tín!!!El VAR me’l clave jo en la punta de la fava…!!!»
Ara, Paquita, reflexiona: «No ho soporte més. Són com les fieres soltes corriendo de acá para allá por la selva del Congo Belga. Mira, només falta Tarssan cridant aaaaaaa, aaaaaaaaaaa, aaaa…, son muy brutos, de verdat. Inclús Toni Calabuig, el hijo de «Aurelio l’estraperlo», que parese més tranquilet, dijo a grito pelat contra el linier, el de la bandereta xicotiua…si t’agarre per un carreró sense eixida, el talle els tot lo que el penja, pos no va i marca orsai, el tros de fill de…» Per a acabar la narració sobre la vespradeta del dimoni, Paquita remata: «Le he dicho a Manolo que si tornen a fer l’animal aixina, li pose sosa càustica a la sangueta i els envenene…, o em reballe pel Pont de la Pechina. Hale!!!» Les amigues no saben si riure o plorar…
Manolo, emboscat, i que està escoltant tota la conversa entre Paquita i les amigues, decideix enviar un «juachap» al grup d’amics que veuen el futbol junts, per a assabentar-los del perill que corren si continuen malparlant de la manera com ho fan. Els comenta com està de cabrejada la seua Paquita i com està de disposta a acabar amb les reunions «vicioses» de futbol. Els enraona al voltant de la possibilitat de restar enverinats amb sosa càustica, i amb el mal que això deu de fer al ventre. Els arranca la promesa de no blasfemar debades, només un poquet, això sí, si cap jugador adversari (i que porte equipació blanca), gosa tocar-li un sol cabell al millor jugador del món mundial, és a dir Tessi. Tots accepten el repte i es conjuren per a sempre més. Paquita pot estar, ja, ben segura, i ben tranquil·la, doncs tots els amigots, Manolo inclòs, procuraran tenir la boca neta i calladeta. Res de violència: ni física ni verbal!!! Urbanidad, Manolo, por dios!!!
– Mi suegra me lo ascuadriña todo. Traducció: «La meua sogra m’ho escorcolla tot…» Frase que li hem escoltat a Nando Paños i Ambidiestro-Martínez (natural de Matarodrigo de la Pernera, però resident ací des de fa, almenys, 22 anys), soltar-la, una mica al vol, als seus amics de la penya esportiva «Unfla el baló.» Diu Nando, relaxadament i «gustándose» (amb un mescladet de llengua vehicular), un dia qualsevol a peu de cervesa, papes i gallonets: «Pos no va tu i la meua sogra me lo ascuadriña todo…Sí, lotro día, sin venir a cuento, va i m’agarra la cartera i es posa a mirar-ho tot, totes les butxaquetes va repassar, la muy condenada. A más a más, con la cara de ameba que pone cuando se transforma en Agatha Christie, no os lo podéis ni imaginar, menuda arpía está hecha…» I se’n passa de episodi: «también, otro dia, se asiemblava a un ninja. De veritat vos ho dic…Anava a poc a poc pel pasillo i de repent pega un bot i coge mi móvil, que el tenia damunt la consoleta, i se puso a fusarlo para ver si encontraba algo que pudiera comprometerme. Se lo tengo dicho que culaquier día em cabrege i l’envie, per trapassera, a la «residència del potet.» Ella, de moment no me contestó, però parecía que regurgitase palabras incomprensibles que en el fondo sonaban algo así como: un dia, per sinvergüensa ta e tallar els ous…no tas dascapar…to jure pel meu home que en glòria estiga…eres pitjor que les verses…malhome…insoslaiable…estratosfèric…carasseta del niño jesús!!!» No podeu ni imaginar com se les gasta la tia, però a mi, el que més m’acollona, és quan em mira fixament i m’aboca: «desta tanrecordes, satanàs!!!» I Nando acaba exposant, molt seriosament: «crec que me’n vaig de casa i no torne. La meua sogra està com un llum i si li pega per tallar-me el birlo, me’l talla segur, i després es fa un clarinet amb ell. I total perquè m’agrada vetlar e ir al puticlús una miqueta…»
j.s
(del CAT i de la FSP