– Estoy segura, pegarás un trueno. Traducció: (Estic segura, pegaràs un tro) No, no es  tracta de que Margalida Genu Flecta faça uns tirets el dia de l’alardo a la plaça, o una escaramussa darrere del castell a manera de preludi canonaire guerriller, no. Ací, «pegar un trueno», dit a la manera morro-prim, té a veure amb la bona disposició jovial que se li suposa a Margalida, quan ha d’anar a una celebració i, per tant, s’ha comprat roba de vestir, molt elegant.

Les amigues, totes molt alabancioses, asseguren Margalida que farà furor, o que pegarà un tro, de «lo mona» que va vestida, i que serà l’admiració dels allí convocats. Però pegar un trueno, així, sense miraments ni misericòrdia, resulta un tant aferrissat i luxuriós, amb el perill que comporta tota deflagració incontrolada. Idat?

–Si quieres más, para el capazo. Traducció: (Si en vols més, para el cabàs) Açò si que no té trellat de cap de classe. Conversa: «Sabéis qué? Pos que a Chaume, ese que se comía polvorones de la Estepa da seis an seis, y que salía a fiestas d’heraldo con peluca y todo, su mujer le ha dicho: basta!, y lo ha dejado con del. Sí, sí, sí. Pero sin tubeos ni nada, com quien no quiere la cosa y ya está. Asin, sin más. Y si quieres más, para el capazo. A mí, mi marido, continua Ritiu La Bota, yo mai el deixaria, per res del món. El meu home és el meu home! Pero parese ser que Chaume no solo se comía los polvorones da seis an seis….había alguna coseta més. Creo que se comía más cosas da una en una…y por eso lo han despatxat de casa. Se veía venir, idat?

Tot està massa bé i tot. Però, «para el capazo», és una animalada massa grossa. El cabàs és per a anar al mercat, i per a omplir-lo de queviures quan te’n vas a la caseta de «fin de semana», però no per a parar-lo i deixar-lo quiet a veure què collons passa. S’imagineu un cabàs parat al mig de la vorera? S’imagineu un cabàs al bell mig de la plaça? I si algú se li ocorre cridar: Un capazo! Un capazo! Marededéusantíssimavergesanta…, a bacs la gent correria «por doquier» cercant refugi. Una «destroza total»!!!

– Yo querer peluca de l’agüela… No cal traducció. Açò és una historieta que va passar fa molt poc de temps a la Placeta de les Eres… Ens la conta Edelmira Gonsalbez i Figatell.

«Lotro dia, mi Pepito, el pequeño de todos, pos está poseído por el espíritu de la rebelión comanche, y siempre está jugando a indios y comboixos por casa, y en casa de su agüela y todo. Pos sí. Va un día y se pone a jugar con l’agüela a indios y la ata en la mecedora donde se asgrunsa la pobre, y empiesa a bramar: e chim bam bu! E chim bam bu! con un cuchillo en la mano…La pobre agüela ponía cara de terror i desía gritando: pos açò serà el dimoni! Descolleig! Peito, vols estarte queeeeetet? Ai, senyorrrrrrrr! Ni te s’ocurrisca tocame el moño, que ahir vaig anar a la peluqueria, i em va costar dotze duros!!! Pepitooooooo, el cochillo no… Y Pepito, todo embrabesido desia cridando también: Yo querer peluca de l’agüela!!! Y l’agüela muy enfadada seguia cridando: Pepito, d’esta tanrecordes, baya que t’anrecordes… ta e pegar una galtada de padre y muy señor mío quan em soltes estes cordes. IMBÈCIL!!! No vull ni pensar-ho, ni pensar-ho vull!!! Ascolteeee, què yo no soc un joguet, que soc t’agüela…Ai, Senyor Nostre Pare Jesús, i quin salvatge de xiquet…Pepito, la cagaràs!!! Sentencia a la fi.

Creiem, però no ho sabem del cert, que açò s’ha dit a la ràdio i tot. I és que els crits de l’agüela de Pepito, s’han escoltat en el Baradello Gelat. I la gent ha pres por i tot…

j.sou